LA PRESSIÓ DEL FEIXISME
En Gerard Piqué sempre ha estat una persona que m’ha caigut molt bé. Un dels grans defensa central de la historia del Barça, impecable en la sortida de pilota i amb una personalitat difícil de trobar en aquest món del fútbol. Per altra banda amb un disurs sempre a punt, i en la seva vida privada com ha demostrat un gran emprenedor amb èxit. De totes maneres l’episodi que ens ha explicat per les conseqüències de l’1 d’octubre del 2017 no deixen de ser sorprenents, encara que amb Espanya molt menys.
Recordo que aquella jornada del Referèndum per la independència de Catalunya amb una jornada on Espanya va enviar uns salvatges amb permís per aplicar la violència contra la població indefensa amb el vot a la mà i defensant el seu dret a decidir davant un Estat corrupte i amb ideari feixista. Tots tenim gravades les imatges que van donar la volta al món i que no van poder impedir que la votació anes endavant. Davant aquests fets tant greus evidentment el Barça com a gran institució del país mai havia d’haver jugat aquell partit de lliga contra Las Palmas com si fos un diumenge més de normalitat, era inversemblant, però allà vam veure com la baixada de pantalons va ser molt gran i vam començar a veure que com més tard van confirmar els partits polítics, no tenien cap intenció de que alló anes fins al final com teoricament havia de ser.
Gerard Piqué com a capità evidentment va mostrar la seva disconformitat amb la celebració a porta tancada del partit, és va posicionar a favor del dret a decidir i evidentment com qualsevol persona que respecti els drets humans va criticar la violència i actuació espanyola aquell dia amb llagrimes als ulls. Un gest que jo no penso oblidar i que em va arribar. Ens diu que l’endemà va anar a Madrid per la concentració de la selecció espanyola i que tant el seleccionador com el capità li van demanar que demanes perdó i fins hi tot li van entregar un discurs ja elaborat, cosa que evidentment Piqué va rebutjar i ja sabem que a partir d’allà les xiulades pels camps espanyols on jugava la selecció van ser la nota habitual fins que desprès del Mundial del 2018 va renunciar a tornar a ser convocat.
El feixisme te molts tentacles, però el trist paper de seleccionador i capità exigint que demanés perdó, ja no per defensar la independència, cosa totalment legitima, senzillament el dret a decidir d’una societat com no pot ser d’altra manera i criticar violar els drets humans més elementals amb aquelles carregues policials infames que recordem. Res estrany en un Estat tant lluny de ser una democràcia normal on la gent tingui el paper protagonista i sigui respectada. Un capítol més d’aquest episodi trist on Espanya va fer d’Espanya, la de sempre i posterioment Catalunya malauradament també va fer de Catalunya amb el resultat que tots conèixem.
La pressió del feixisme.