LA PREPOTÈNCIA I LES PRESSES
Ahir en el Congrés de la filial del PSOE a Catalunya escoltàvem el Ministre Abalos avisant un cop més als Republicans que sense investidura no hi haurà possibilitat de diàleg a Catalunya i va tornar a parlar de conflicte polític i de convivència barrejat per confondre, donant tota la pressa a la formació catalana amb l’amenaça que si no serà molt pitjor l’alternativa.
En aquell mateix Congrés es van treure conclusions que haurien de fer pensar a més d’un si hi ha cap diferència entre ells i l’alternativa que diuen quan s’atreveixen fins hi tot a defensar que el castellà també hauria de ser llengua pròpia de Catalunya, el següent pas suposo ja serà eliminar el català com a tal, com veiem cap diferència amb Ciudadanos.
El Ministre ens pren per estúpids, parlo de la ciutadania, quan toquem els partits i les seves ànsies de poder ja es un altra cosa. De fet equivoca l’ordre no hi hauria d’haver investidura sense acords tangibles i sobretot amb garanties de compliment, altra cosa es una signatura a canvi de res i que posteriorment ja no obliga a segons que com ara. Tanmateix cal molta barra demanar una confiança cega quan els enganys de la seva formació i de qualsevol Govern espanyol amb Catalunya han estat sempre a l’ordre del dia.
Entenc que el seu vertader jo, no vol fer cap concessió ja que la tàctica es no reconèixer el problema, i per això juguen amb les paraules per embaucar la part catalana. Les amenaces de l’altra opció quan son dues gotes d’aigua i això es demostra caminant i en tenim mil exemples i fets es mesqui.
El Congrés català no fa res més que refermar aquesta burla, retrocedint 10 anys amb un Estatut que ells mateixos van deixar en res, i intentant deixar una mica més arraconat el català amb les seves propostes.
Aquest es el PSOE en estat pur, aquest es el que demana adhesió a canvi de res i esperant que desprès tot serà igual, i tots sabem que no son de fiar i que no seria així, espero que tothom ho tingui clar.
Haurien de saber que a nosaltres ja tant ens fa que tinguin Govern o no, a pesar de la repressió brutal, dels presos i exiliats i de la violència contra la nostra ciutadania, no pretendran que encara ens importi.
La prepotència i les presses son una prova de com son.