LA PREGUNTA
Aquest dimecres el President de la Generalitat es trobarà amb Mariano Rajoy en una reunió que en un Estat normal ja faria temps que hagués tingut lloc. De fet nomes per cortesia del nou càrrec de Carles Puigdemont i per protocol i normalitat aquesta no hauria de ser notícia. Finalment la Generalitat l’ha demanada i el dia fixat. Això encara ha estat utilitzat des de la premsa de Madrid per fer-ho veure com una baixada de pantalons catalana, veure per creure.
El President ja ha anunciat que demanarà el referèndum, cosa que tampoc hauria de ser cap notícia, veient on ens trobem i els mecanismes d’una democràcia per resoldre els problemes i on es suposa la sobirania resideix en la ciutadania i els seus drets han de ser respectats. De totes manereres no veiem res de nou a l’horitzó per pensar que la normalitat tornarà entre nosaltres i les butxaques buides serà el que ens portarà en Puigdemont de tornada amb tota seguretat.
Alhora i davant la proposta de Podemos per resoldre el tema català hem sabut com en Xavier Domènech li va plantejar a Iceta dues preguntes per acordar la consulta pactada. La primera “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent d’acord amb els procediments legals corresponents” i la segona opció “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent mitjançant la corresponent reforma de la Constitució”. Ara esperen la resposta socialista.
Aquesta parodia de preguntes, es la gran proposta que volen pactar per solucionar el nostre dret a decidir. La primera deixa portes obertes, però els procediments legals que l’Estat pot considerar son la reforma constitucional, la segona directament va cap aquesta via sense amagar-se. Les dues obvien que les reformes d’aquest tipus requereixen un ampli suport parlamentari que no tenen i queda molt lluny, alhora que han de ser aprovades per Congreso, posteriorment pel Senado amb majoria Popular, noves eleccions i aprovació. Tot un via crucis impossible que es un atzucac sense sortida. Ara diuen que els experts estudiaran la constitucionalitat. No contemplen que seria molt més senzill cedir la competència per fer referèndums com va passar a la Gran Bretanya amb Escòcia i adaptar la solució al problema i als drets de la societat catalana sense que la Constitució sigui un obstacle per la democràcia. La via propugnada saben perfectament que no va enlloc.
En definitiva una consulta que si no es per via imposició europea difícilment arribarà i no ha de centrar ja els nostres esforços que ja hi hem esmerçat sense fruits. Toca obeir el mandat del 27 S i utilitzar la majoria al carrer i a les institucions per escoltar la democràcia.