LA PREGUNTA DE BONO: ESPANYA O ESTAT
Durant l’acte de commemoració del bicentenari de l’obertura de les Corts de Cadis, el president del Congrés de diputats, el socialista José Bono, ha volgut ridiculitzar o titllar d’actitud equivocada els que quan es refereixen a Espanya, l’anomenen Estat, i ha defensat que aquesta no es un edifici en runes, ni un mer conjunt de normes jurídique,s com volen presentar els que ell anomena derrotistes.
Aquest president de la cambra espanyola, que tants cops hem vist amb aquests tics de l’antic règim defensa que Espanya es garantia de llibertat i d’igualtat per tots els espanyols, i per això, no es estrany que els enemics de la igualtat, també ho siguin de l’Espanya que garanteix la igualtat.
Realment en Bono, aquest fill de falangista, sempre a punt de falsejar la historia per desacreditar qualsevol diferencia que s’allunyi del lema “una grande y libre”, ens parla de llibertat i d’igualtat entre tots els espanyols, i que els que ataquen Espanya son enemics d’aquests conceptes. Caldria preguntar quines son les definicions d’aquests conceptes per aquest personatge, ja que hi ha tanta llibertat que el dret a decidir dels pobles al seu futur es prohibit, neguen el diàleg al País Basc, amb la banda terrorista per mantenir-la com excusa perfecte per aquesta unitat imposada, i a Catalunya neguen qualsevol possibilitat de referèndum, un concepte bàsic amb democràcia, i que per les terres catalanes tant sols es pot articular en forma de consultes populars amb pocs mitjans, i atacades d’inici per l’aparell jurídic espanyol. Hi ha tanta llibertat que la Falange, partit únic del regim del terror franquista es legal, i pot anar fent els seus actes, cosa inimaginable per exemple a Alemanya, on els seus homòlegs, el partit nazi es prohibit. Hi ha tanta llibertat, que l’esquerra abertzale que vol fer política, es apartada de la vida publica amb la llei de partits, una llei que ho te tot, menys democràcia, hi ha tanta llibertat que 30 anys desprès del franquisme, encara es un tema tabú, i on ningú assumirà responsabilitats, oferint amb una llei ridícula de la memòria històrica, una visió esbiaixada de la historia. La igualtat es total, per això en nom d’aquesta falsa solidaritat Catalunya dona 22 mil milions a fons perdut cada any, un 10% del seu PIB, per fer infraestructures modernes, i sense cap sentit comú, o prestacions socials a tots nivells que els catalans no podem gaudir, amb la conseqüent retallada de l’estat del benestar. Aquesta, amb uns pocs dels molts exemples existents, es la igualtat i llibertat de l’estat espanyol, que francament se la pot confitar.
Pel que fa el debat estat o Espanya, crec que quan Catalunya tingui un estat propi, evidentment la manera de referir-se als nostres veïns serà Espanya, en canvi ara quan som una simple autonomia de segona, Espanya representa aquest tarannà del passat, que per exemple encara no ha reconegut Kosovo, que retalla llibertats, que espolia econòmicament Catalunya, que ens tracta com a ciutadans de segona, i que ens diu a la cara que no ens vol com un més, ja que n’hi ha que son més iguals que els altres, i on qualsevol petit avenç com l’estatut es retallat, i esborrat amb tota la virulència que es capaç. En canvi estat es un terme més genèric, i que es on la legalitat actual ens te situats per les circumstàncies històriques, però sense cap tipus de familiaritat per la seva postura en la nostra contra des de fa prop de 300 anys, on tant sols ha buscat l’assimilació i no la convivència, ha aplicat la imposició i no el respecte mutu, ha desitjat la desaparició de la nostra identitat, i no l’orgull d’aquest fals pluralisme que pregonen.
Aquesta es la resposta pel Sr. Bono i les seves preguntes retòriques, fruit del seu pensament ranci dins l’estat espanyol.