ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir en un dinar informatiu “Moment Zero” amb el President Puigdemont i la diputada dela CUP Anna Gabriel. El President es va comprometre a una pregunta clara i binaria en el referèndum, cosa que Gabriel va posar damunt la taula que el debat pot ser sobre dir Estat o República i sobre la signatura presidencialista suposo pensant en el 9N.

Crec que un cop arribat el moment, no se si abans de l’Estiu o posterior, màxim al setembre com ja està anunciat cal acordar el protocol adequat. Estem parlant d’un moment clau a la història d’aquest país i cal donar-li la transcendència que es mereix. En primer lloc es normal que el decret tingui la signatura del President, i alhora que sigui el Govern català que el proposi i impulsi. Per altra banda tant l’acte de signatura com la compareixença posterior crec que ha de donar protagonisme al nostre Parlament que en definitiva dona ampara a aquest referèndum i dona autorització. Segurament Junts pel Sí i CUP seran a primera línia, i espero encara que amb poca convicció a Catalunya si que es Pot. La resta segurament hauran abandonat l’hemicicle com a bons demòcrates que son, de fet ja ho han demostrat algun cop. Aquesta signatura ha d’aglutinar i fer veure que els representants majoritaris escollits i tot un poble es responsable d’aquest acte i en pren la seva part de responsabilitat.

Pel que fa a la pregunta, crec es molt clara. Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent o República Independent? SI/NO. No hi veig masses més opcions. Jo em decantaria per Estat, ja que entenc que República seria el model del mateix, de totes maneres no crec que hagi de generar massa debat per arribar a un acord. Crec que tots els referèndums han de ser clars i binaris, no te secret i no haurem inventat res.

Per altra banda, i veien la desorientació estatal, on hem arribat a escoltar que la Generalitat, o sigui el representant de l’Estat a Catalunya deixarà de ser interlocutor per parlar suposo amb un alcalde afí, segurament parlariem de Pontons, l’únic amb alcalde Popular de Catalunya i entitats com Sociedad Civil Catalana, tot un despropòsit que no mereix gaire comentari.

La falsa operació diàleg ha estat enterrada i la unitat ara fins convocar el referèndum serà clau per suportar les bandades d’un estat poc democràtic i que no entén que la sobirania resideix en el poble.