ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA POR, SEMPRE LA POR

l’Unionisme no te projecte, això es un fet, ja que la seva única tàctica es la por, escampar la mentida i els dubtes sobre el procés i així intentar desinflar la societat catalana. El Ministre Margallo es un d’aquests especialistes en dir bajanades de l’alçada d’un campanar, recordeu aquell “vagar por el espacio sideral…”. Ara ens diu que l’Estat català es inimiginable, alhora pensa recorrer a l’obertura de noves delegacions catalanes al món per anar contra la legislació, i tenint ja les ambaixades espanyoles per difondre la nostra cultura, que es veu que és l’única cosa que podem fer, una mena de reserva curiosa i folclorica.

També veiem els Populars catalans com amb el seu recurs als Pressupostos aconseguiran endarrerir el mateix, amb això dificultaran la vida a una part de la societat ja que diverses qüestions socials sense el mateix no es podran posar en marxa i amb la justificació del mínim percentatge dedicat a les estructures d’Estat. Cal i vull dir en diferent context que també ICV els ha criticat denunciant temes socials sense mencionar que no hi ha recursos per fer-los realitat, la festa de la demagògia te aquestes coses.

De fet com veiem aquest dies amb Grècia i la Unió Europea, tota aquesta cultura de la por, quan la realitat es ferma canvia com un mitjó i totes les amenacaes es queden simplement amb bravuconades sense cap valor, per passar a afrontar el problema i trobar solucions reals, el mateix per cert que farà lEstat espanyol quan Catalunya ja sigui un Estat més, i de pas la resta d’Estats de la Unió Europea.

Si les ambaixades son tant cares com es que Espanya no hi renuncia, però en canvi obliga a Catalunya a no ser visible, de fet les seves ambaixades no ens representen, aquest es el problema. De la mateixa manera que l’Estat te un tracte especial sempre inferior i distant amb Catalunya, ho veiem per exemple amb el Corredor Mediterrani, es tradueix exactament igual a l’acció exterior. Per cert, cal que la seva imaginació sigui més gran, per exemple es inimaginable que reclamin des de la Justícia argentina a dos ministres del franquisme amb víctimes al seu càrrec i sigui denegada la seva detenció, doncs això es real, i es diu Espanya.

Pel que fa als Populars, que acusen sempre la utilització de les lleis per poder burlar la vigilància espanyola, ara donen la mateixa recepta oblidant les necessitats de la gent i la societat que representen, per voler endarrerir una petita part del procés que la gent reclama. Tot un exemple de democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.