ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA POR COM ARGUMENT

Demà ja tenim aquí un altre dia d’aquells anomenats històrics, amb l’anunci formal de data i pregunta pel referèndum, i la foto d’unitat independentista al voltant de donar la paraula al poble català perquè decideixi el seu futur. De fet i sobretot els independentistes ja tenim ganes de que tots els dies siguin no històrics per ser un país normal.

Aquest fet com podem suposar ja ha provocat les reaccions de l’Estat amb la seva actitud casposa i de temps passats sense cap respecte per la gent, la que també considera seva i la decisió d’un poble que simplement demana respecte. La por com a arma i l’amenaça com a clau de volta son els seus arguments. Hem vist la vicepresidenta Soraya dient amb veu ben irritada que ja podem fer els anuncis i actes que vulguem que el referèndum no se celebraria i parla de la solitud de Puigdemont. Crec que no caldria ni contestar. Primer demà veurà la foto d’una majoria dels diputats del Parlament amb unitat i de diferents ideologies al voltant del projecte i diumenge tornarà a veure una societat mobilitzada per defensar els seus drets democràtics. Per altra banda la negació de la realitat, produeix simple impotència, ja que la perseverancia i fermesa pel referèndum no es pot aturar i qualsevol mesura fora de lloc podria ajornar el problema, però tard o d’hora tornaria a ser damunt la taula. Em refereixo per exemple la inhabilitació del President o el mateix Parlament i la seva substitució provisional, la pregunta i un cop passat un temps que no es pot allargar en excés, tornariem estar al mateix lloc. Suposo que Soraya més enllà de la por que vol crear, ho sap perfectament.

El Partit Popular nega el referèndum, però a Catalunya va començant la campanya pel no, tota una declaració d’intencions i com no podia ser d’altra manera amb la por com argument. Ara toca intentar amb la gent gran i el perill de les seves pensions, cosa per cert ja demostrada per molts experts que aquestes seran molt més segures i quantioses en una Catalunya independent que una Espanya en fallida. Sense déficit fiscal, amb salaris més alts i menys taxa d’atur, els avantatges son de calaix. Per altra banda utilitzar la foto del President Pujol com espantall quan precisament representa la Catalunya autonómica de la que ja hem passat full i d’una manera o un altra no tornarà.

En definitiva, la por sense arguments contrastats porta a fer el ridícul i el que es pitjor donar una imatge molt trista que no entén de diàleg, i de democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.