LA POCA CREDIBILITAT D?ERC PASSA FACTURA
Davant la petició dels moviment crítics de validar per les urnes internes qualsevol acord definitiu de finançament, com d’altra banda marquen els Estatuts, la direcció ha fugit d’estudi, i segueix amb els seus càlculs electorals per davant dels interessos de país, i les evidencies que ens demostra cada dia el govern amic.
La portaveu Anna Simó ha defensat la pretesa fermesa d’esquerra, i ha destacat que s’han rebutjat dos propostes d’en Solbes, i ha defensat un cop més la no sortida del govern, ja què si l’acord es dolent no hi haurà tracte.
Desprès de la petició formal per part d’Uriel Bertran, líder d’Esquerra Independentista, i el suport de Reagrupament en veu de Rut Carandell, on donen per fet com marca la ponència aprovada en el darrer congrés què hi haurà consulta, i si no amenaça amb utilitzar els mecanismes per forçar la comesa amb un 10 % de signatures de militants.
Davant això la direcció treu importància al pes real d’aquests moviments, i es referma en l’estratègia seguida fins ara, i al mateix temps demana sumar esforços en una sola direcció.
Crec que aquests moviments de la base militant del partit republicà poc satisfeta amb el rumb del partit es positiu per avançar en els temes importants de país, ja què el rumb del govern de la Generalitat encapçalat quasi en exclusiva pel partit socialista no fa presagiar res de bo, com ho confirma el coordinador de diputats i senadors socialistes catalans Francesc Vallès, què valorant positivament les receptes anticrisi de Zapatero, qüestiona a CIU si es posa al costat del govern espanyol o dona prioritat a les politiques sobiranistes.
Aquesta es la clau de la qüestió, la sobirania per ells es un problema, i l’acord que tard o d’hora acceptaran ja sabem que no serà beneficiós per Catalunya ja que la seva prioritat es estar al costat del govern espanyol per sempre mes, la seva capacitat de negociació i credibilitat esta esgotada, ja què els continus ajornaments i incompliments son simplement inadmissibles, i aleshores Esquerra haurà de triar si seguir conservant el poder invisible què ara tenen al govern, o donar un pas endavant i sortir-ne denunciant la presa de pel, i apostant per la plena sobirania amb una altra possible coalició de govern, i amb aquesta base imprescindible en el programa.
Francament l’actua’l direcció sembla encaminada a la primera opció, però les bases poden girar la truita, com recordem ja va passar amb l’Estatut i definitivament recobrar la il·lusió perduda, i on iniciatives com la propera a Brussel·les poden iniciar un procés imparable on el partit republicà te què actuar com a punta de llança per damunt de pors, personalismes, i excuses de mal pagador. En un examen de consciencia haurien de preguntar-se no de que serveix la sortida del govern, si no si son capaços de donar aquest pas endavant on ja rés no serà igual, i el risc ha de ser assumit, o deixar el relleu amb persones que volen acceptar el repte sense mes dilació, i no amb promeses estèrils que no serveixen de res, i nomes acaben provocant la desafecció de la societat civil davant les seves opcions polítiques.