LA PERVERSIÓ DELS ACTES
La humanitat, o millor dit el sistema de valors que s’ha volgut vendre com a correcte, ens porta a situacions de total surrealisme.
A l’esport en tenim grans exemples, el més recent amb el triomf de la Selecció espanyola de futbol contra Alemanya i una celebració per la seva victòria ja qualificada com humiliació per la premsa alemanya. Quants cops hem vist, recentment al camp de l’Espanyol de Cornellà quan el Barça lògicament volia celebrar el Títol de lliga no ho va poder fer també per ser qualificat com una provocació, i no arribar a les tristes imatges de la temporada anterior amb invasió de camp i jugador protegits per la policia cap al vestuari. Sense oblidar quan veiem un gest tècnic que dona llum a l’espectacle i es considerat innecessari i humiliant pel rival per molta part de la premsa.
Son nomes exemples, en trobarem molts més, però donen idea de com s’ha pervertit la paraula respecte. Faltar el respecte vol dir l’insult al rival, el menyspreu, la burla o la celebració dirigida al perdedor bàsicament. La celebració pròpia per una victòria i l’alegria per la mateixa mai pot ser cap falta de respecte.
De fet qui se sent humiliat per les celebracions dels guanyadors, és un mal esportista en primer lloc i segon no sap que significa la paraula respecte i saber perdre o guanyar que segur serà part de la seva carrera i forma part del joc.
Una cosa és la rivalitat i l’altra reconèixer la victòria i la derrota i actuar en conscienciau sense donar la impressió que qualsevol alegria per una victòria és falta de respecte al rival. No ho és i no ho pot ser mai.
En política ho podriem assimilar per exemple al comiat de Laia Estrada ahir al Parlament, aprofitant el moment de comiat davant la cambra per alliçonar des d’aquesta suposada superioritat moral que molts en fan bandera i de pas dir xusma a una part dels diputats que independentment del seu discurs o ideològia han estat escollits pel poble i per tant amb els mateixos drets que ella. En tot cas les sancions ja les decidirà el poble que es sobirà i en una democràcia hauria de ser la base del sistema sempre i no els seus representants.
Com deia, en la victòria i en la derrota cal saber conviure i sobretot no confondre alegria de l’altre amb humiliació propia.