ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA PELL FINA I LA CRUA REALITAT

General

Les disculpes del President Mas pel comentari de com es parla la llengua castellana en determinats territoris espanyols, i com es fa a Catalunya, es un símptoma més de la pell fina que tenen alguns, però nomes per determinats conceptes. Això hi podem afegir com el govern català valida les multes per les matricules amb el CAT, desprès d’incentivar el seu us, o la proclamació de catalanitat de dues Caixes, on el 100 i el 90 % respectivament es controlat per l’Estat espanyol,  i on això sí seguirem validant l’espoli, i ara les operacions sanitàries amb límit de 6 mesos passaran a ser  variables, tot en nom de l’imperi.

Efectivament, l’estat controlarà el 100 % d’UNNIM i el 90% de Catalunya Caixa, segons ha anunciat el governador del Banc d’Espanya amb un gran ingrés de capital, i la resposta catalana per aquest fet tant greu on el sistema financer català bancari, pràcticament ha desaparegut, ha estat proclamar la seva catalanitat.  Per altra banda CIU i PP voten favorablement a no poder rebutjar qualsevol transvasament des del Parlament, i a validar les multes per tapar la E de la matricula amb el CAT, desprès de que el conseller Homs instes a la ciutadania amb tota legalitat a fer el pas, son coses difícils d’entendre a aquestes alçades. Per acabar-ho d’arreglar, en resposta al catastrofisme de Ciudadanos per la salut del castellà, la resposta va ser els informes que demostren que a Catalunya els nens tenen el mateix domini que a qualsevol lloc, amb l’afegit que hi ha territoris que te dificultat entendre el seu castellà, cosa que ja ha provocat reaccions de la caverna espanyola, i les posteriors disculpes presidencials, com sempre acotant el cap. Mentrestant les retallades sanitàries comencen a agafar un caire preocupant per l’indigne que tenen, i pel seu abast.

Aquesta LOAPA financera ha sorgit efecte, i l’estat amb la mirada atònita del partits catalans, ja te el control de les nostres caixes, i reduït el nostre sistema particular al no res, el que es va dir que mai passaria, ja es una realitat, i el que queda es el dret a fer un petarrell, i en aquest cas afirmant la catalanitat de les entitats, quan tots sabem que qui controla financerament en te el poder, i per tant de catalanitat res de res.  Amb aquest fet tant greu, afegim que un govern no pot incentivar a la població escampant la total legalitat de l’assumpte de les matricules, posteriorment dins del mateix govern fer una posició contradictòria, i ara votant directament en contra d’anul·lar qualsevol sanció, suposo que ens deuen prendre per estúpids, però això ja passa de mida, de la mateixa manera que un Parlament amb tant poc poder, encara voluntàriament es limiti més, i es negui el poder de protestar per qualsevol transvasament que es la intenció espanyola, què no s’aturarà fins aconseguir-ho, en part gracies a la nostra passivitat, i per suposat serà en nom de la solidaritat. Per reblar el clau les disculpes presidencials per contestar prou correctament a la xenofòbia lingüística de l’Albert Rivera de Ciudadanos, i la seva defensa d’una situació imaginaria com es el perill del castellà a Catalunya, evidentment desmentit mil i una vegades amb informes de tot tipus, i demostrant que apart el podem parlar molt millor aquí que a determinats territoris espanyols, que mai son interpel·lats per aquest fet, però ja sabem que qualsevol sortida de to de la línia marcada per l’estat es ràpidament castigada, i un cop més l’actitud dels nostres governants es la de la submissió i acatament.

En definitiva, seguim vivint en una línia preocupant, on noves esperances es barregen amb el tics de sempre, que amb la situació actual amb casos alarmants com la sanitat, es fa insostenible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.