LA PEDRA A LA SABATA
El ministre Abalos, va qualificar aquest atemptat perpetrat pel Tribunal de Comptes espanyol de pedra a la sabata en el camí del diàleg i la concòrdia que ens volen vendre, de fet no li faltava raó, però aquesta pedra és molt més grossa del que ens vol fer veure.
Hem vist imatges que fereixen la dignitat d’una societat amb el President de la Generalitat a la mateixa taula i fotos amb el monarca espanyol en diferents ocasions els últims dies i amb la indecència d’una incomoditat que hauria estat resolta simplement deixant la cadira buida. Avui veurem com el mateix President va a la reunió de Madrid amb Pedro Sanchez amb la cantarella de ser la prèvia a la Taula de diàleg i amb el discurs per activa i per passiva que els dos punts que porta en cartera son inviables i vetats per la Moncloa, desviant l’atenció cap un nou finançament, inversions i totes aquelles qüestions autonòmiques que fa tants anys que es remenen i que son propis d’una autonòmia com el que avui representa la nostra Generalitat sense matisos.
Per si fos poc, coincideix en data amb les fiances milionaries imposades a alts càrrecs del Govern Mas i Puigdemont totalment desorbitades per un Tribunal de la inquisició que es tant democràtic que no te tutel·la de ningú i resol els propis recursos de la Defensa ell mateix, alhora que avui dona un temps insignificant perquè la defensa pugui llegir les tones de documentació per poder apel·lar. Quantitats de 2 milions a Junqueras i Puigdemont per posar un exemple, i altres com Romeva, Mas, Mas Collell, Royo o fins hi tot a la delegada de França ja morta i que ara ho reclama a la filla per més escàndol.
Un despropòsit de grans proporcions que referma ben clarament la repressió espanyola sense aturador rere la cortina de fum que els nostres polítics avalen amb el seu protagonisme.
De fet, avui el President Aragonès si no fos un més com el President d’Extremadura o de d’Asturias reclamaria dues coses molt clares, exigir a l’Estat que compleixi amb el Consell d’Europa i aturar el Tribunal de Compte i la repressió contra l’independentisme immediatament. Si la resposta que ja la sabem es negativa, no hi ha res que parlar, ja que el col·laboracionisme amb el règim no es de rebut.
La pedra a la sabata, es l’Estat espanyol i normalment quan et notes la pedra t’atures i la treus abans de seguir caminant, donç això.