ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA PEDAGÒGIA DE L?ORIOL JUNQUERAS

Sense categoria
L’Entrevista de TV3 al cap de l’oposició, el líder republicà va donar molt de sí, però destacaria la claredat i arguments mostrats durant la mateixa. La defensa de la democràcia per damunt de tot, amb una decisió que depèn exclusivament de la societat catalana i que el 9 de novembre podrà expressar com ja han fet molts altres pobles anteriorment la seva opció de futur. Va desmentir algunes de les mentides recurrents que circulen des de l’Estat espanyol, sempre amb actitud posítiva i  sobretot va donar una dada irrefutable, les incerteses del dia desprès son molt millor opció que les certeses de seguir a l’Estat espanyol i que ja estem patint cada dia.

No es la meva intenció lloar un polític, però crec que cal valorar la seva intervenció i dir ben clar que una cosa es ser un polític i l’altre fer de polític com es el seu cas. La sinceritat sempre es d’agair. Tanmateix, com actor principal en el procès que vivim juntament amb el President Mas cal valorar algunes respostes.
Treure dramatisme a la no coalició conjunta a les Europees i apostar per la societat civil en les llistes prioritzant l’àmbit dels Païssos catalans i gairebé descartant Bildu com a company de viatge.  Amb tot el respecte per l’esquerra abertzale, actuant amb intel·ligència no seria el moment d’incentivar aquesta barreja des de l’Estat espanyol totalment mal intencionada, i la nostra prioritat ha de ser el nostre procès i no altres territoris que tenen els seus problemes, però diferents als nostres i per la seva desgracia arrosseguen la xacra del terrorisme aprofitada per l’Estat sense compassió.
Fins que no votem, som un afer intern espanyol, davant les preguntes incisives de que passaria el dia desprès i el no posicionament dels estats estrangers. Es totalment cert, cap Estat es posicionarà abans del referèndum, seria estùpid per la seva part, mai ho han fet per ningú, i els seus interessos no poden quedar hipotecats per aquesta relliscada. Per molt que hi hagi mobilització, que hi hagi majoria dels nostres representants, la prova definitiva son els vots, al dia següent tot serà diferent, com no pot ser d’altra manera molts estats, que no tots ens reconeixeran i l’Estat canviarà d’actitud i voldrà negociar principalment pel deute monstruós que arrossega i que naturalment no pot assumir en la seva totalitat.
La independència ho soluciona tot li preguntaven, evidentment no tot, però tindrem els instruments més vàlida per fer-hi front, que es un Estat. Economicament invertirem els nostres recursos en les nostres necessitats i fàrem les polítiques en clau catalana amb tot el dret a equivocar-nos, sortint al món com nosaltres mateixos i no per boca d’un tercer contrari als nostres interessos.
El repte es tant monumental i vital que ni el polític de torn, ni el partit de torn es important en aquests moments, això ho lligaria amb l’explicació dels pressupostos que porcentualment son els més socials, però amb les limitacions econòmiques fruit de la nostra relació amb l’Estat espanyol, cosa que deixa en evidència aquests que encara viuen amb l’eix dreta i esquerra al cap o les retallades al cervell, sense adonar-se que tot això ha quedat superat pel repte que ens enfrontem, que sobretot requereix generositat i fets excepcionals.
En definitiva, arguments demolidors, claredat, projecte inclusiu per exemple quan va dir que no es venia a retallar drets a ningú, precisament al contrari en referència al castellà en un futur que jo mateix no veuria oficial al mateix nivell del català, però si amb una protecció especial per la seva importància a la societat catalana, i sobretot l’argument de la democràcia davant la intolerància i l’insult permanent de determinats sectors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.