LA PASSEJADA PER SANT JORDI
Ahir amb el recorregut per les paradetes de Sant Jordi, tot un clàssic entre llibres i roses, vam arribar a l’espai on els partits polítics posen la seva paradeta i el record del moment trist que vivim a Catalunya.
Primer de tot i per veure la deriva per la que camina Catalunya aquests darrers anys, saber de la suspensió d’actes dits festius i no culturals de la Diada com la xocolatada al Pati dels Tarongers amb els guardonats de la Creu de Sant Jordi, la celebració de la Diada amb els treballadors de la Generalitat o l’assistència del President per exemple a la Ballada de Sardanes a Plaça Sant Jaume ja tradicional. Tot això i més suspés per la mort del Papa en un Estat Laic i aconfessional i per obra i gràcia del Govern català, tot un disbarat. De totes maneres la xerrada amb l’escriptor Javier Cercas un catalanofob de bandera no s’ha suspés, cosa que ja significa el tarannà del President català.
Tornant a les paradetes, la primera que trobo és la de VOX, una parada plena de banderes espanyoles cridaneres amb els ultres a dins amb el seu missatge i sense voler enterar-se que és la festa del llibre principalment en català i la rosa, o sigui de la cultura, la identitat i l’amor, res a veure amb la seva obsessió malaltissa per un nacionalisme cavernicola com a prioritat, al seu costat els Populars, cosa que vol dir seguir a la mateixa corda, uns metres més enllà la falsa esquerra amable del PSOE que podria estar enganxada a les dues anteriors ja que signifiquen i busquen per Catalunya el mateix, desprès trobem Podemos i Comuns aquesta esquerra de fireta amb un concepte de societat disbaratat i crossa de l’anterior per sobreviure. Passat aquesta fase trobem Esquerra, Junts i Cup, en altres temps partits amb objectius d’independència i ara fent de crossa als Governs espanyols com si tal cosa i havent abandonat l’objectiu principal com si tal cosa, de fet cap bandera independentista a les seves parades, cosa que segurament és més honest per la seva part i acompanya la vergonya que arrosseguen des del 2017 tots plegats. Per últim Aliança Catalana, aquell que el sistema ha qualificat d’extrema dreta i ha intentat tapar sigui com sigui amb discursos sobre la immigració en els que honestament la majoria estariem dacord i que son perillosos per la resta de partits del sistema i els seus discursos hipocrites.
Per últim,hi parlant de cinisme veure aquests partits sobre tots els que considerem nostres en una festa de la cultura catalana i per tant de la nostra llengua, que no han defensat mai fa vergonya aliena.
En definitiva la tristor del moment que no sembla tenir aturador.