LA PARTIDA DEMOCRÀTICA I LA INDIGNITAT DEMOCRÀTICA
Veiem aquests dies, desprès dels resultats aclaparadors de les eleccions escoceses, com el debat sobre el referèndum d’independència ocupa el centre polític, i cada part descobreix les seves opcions, i els seus objectius per afavorir el resultat positiu o negatiu, però sempre dins el respecte democràtic, i sense cap ombra de dubte sobre la legitimitat de la consulta, en canvi a Catalunya l’alcalde socialista de Barcelona Jordi Hereu qualifica de coherent la posició dels seus 25 parlamentaris a Madrid traint la reclamació del deute espanyol, i alhora criticant les retallades, tot en un joc indigne d’un partit que amaga les seves sigles en plena campanya per no perjudicar els seus candidats. Es tot una historia diferent.
El primer ministre escocès Alex Salmond, no es deixa enlluernar pels resultats electorals, i vol actuar amb intel·ligència per arribar a l’objectiu de la independència, sap que les últimes enquestes donaven un 30% a favor d’aquesta opció, i vol prioritzar la gestió econòmica primer, i posar en evidència les restriccions de Londres en forma de magres competències, que en cas de negativa portaran directament a una sola sortida, i en cas de ser positives demostraran com una gestió encertada de proximitat es la millor recepta, i també porta a la mateixa sortida en la segona meitat de legislatura, en el costat contrari, i sabedors de les enquestes abans esmentades voldrien un referèndum ja, donat que les possibilitats del no a cada dia que passa son pitjors, i ho podrien aturar. Es tota una batalla política dins de les més escrupoloses regles democràtiques, i el respecte al dret a decidir. A les nostres terres el TC justifica la viabilitat de Bildu, per falta de proves, i principalment per no posar en perill l’Estat, a Catalunya el PSOE-C segueix criticant les indignes retallades del govern català, i alhora en la reclamació del Fons de compensació endeutat, i un cop fet el paperet al Senat, i quan tocava demostrar la seva fidelitat, un cop més la demostra, però cap al govern socialista de Madrid, espero que ningú torni a parlar d’unitat catalanista, i inclogui aquest partit indigne del territori on es presenta, i intentant la disfressa de la coherència en actes que no en tenen gens.
La gran diferència entre el dos territoris abans esmentats, deixant de banda la pèssima qualitat dels nostres representants incapaços de defensar res per sobre dels interessos personals i partidistes, es la qualitat democràtica de fons, en un lloc hi ha coses que ningú pensaria a qüestionar, simplement perquè formen part de l’essència de la mateixa democràcia, en canvi l’estat espanyol el TC fa una sentència per motius ben curiosos i dignes d’estudi per cert, i alguns líders polítics s’atreveixen a qüestionar el resultat, dient que si ells governen l’esquerra abertzale tornarà a ser silenciada, i d’altres diuen que prefereixen la sentència del Suprem que directament validava el frau al País Basc a cop d’imposició, no quedàvem que en un estat democràtic els organismes judicials son independents i s’han de respectar, doncs es veu que nomes ho son quan les resolucions son del gust del polític de torn, com en el cas de l’Estatut català, i la seva laminació total a mans d’aquests organismes repressius que utilitza l’Estat per passar una patina democràtica a l’atropellament, i la imposició més barroera. Fins hi tot quan es tracta de demanar el que ja estava pactat, i que ara es negat sistemàticament, com es el fons de compensació, ja un grup que de català nomes li queda la C del seu logo que se’n desmarca, per no incomodar el seu govern amic a Madrid amb una indignitat més, i la critica de la resta de partits que actuen com si fos una novetat, fins hi tot els populars, i encara que sigui per altres motius han donat suport a Catalunya en aquesta qüestió.
En definitiva no ens podem emmirallar amb Escòcia, quan aquest esta sota un estat democràtic, i els seus polítics segueixen una estratègia planificada, i seriosa per arribar a l’estat propi, i nosaltres simplement tenim els politics que tenim i anem d’una indignitat a una indignitat, tot un altre món.