LA PART MÉS DIFÍCIL
Aquest èxit de la Manifestació de la Diada ha agafat per sorpres als nostres partits i la seva estratègia autonomista sense fissures. Han utilitzat recursos ridículs com la paraula populista per escoltar critiques legitimes del poble als seus representants.
Avui sembla que el President ha convocat ANC, Òmnium i AMI en una reunió, de la qual no confio que en surti massa cosa. De fet, desprès del fracàs de les seves intencions, ara els Partits han canviat el discurs acusant de Populista Dolors Feliu i fent la víctima amb acusacions de ser atacats més enllà dels límits. Jo diria de quins límits parlen. El poble els ha posat allà i te tot el dret de ser exigent, de criticar o de lloar la seva gestió, nomes faltaria. Cal dir que la falta de cultura democràtica d’alguns representants nostres es alarmant i denota el seu baix nivell. Els mitjans i periodistes afins fan campanya per desvirtuar la manifestació i les xifres que s’intenten modificar xoquen amb una assistència massiva que no dona dubtes i deixa en ridícul la Guàrdia Urbana de Colau.
Dit això, i com han dit no hi haurà canvi de rumb dels partits i com sabem els mitjans deixaran de parlar de la manifestació en pocs dies per guardar-la en un calaix i les aigues es tornin a calmar. Un cop passi això, l’ANC haurà de pensar quin es el següent pas, no fer res seria perdre qualsevol credibilitat per l’entitat. Vull creure que ja un pla pensat i aquest hauria de passar per una campanya al carrer en la línia de l’exigència als nostres partits que doni molta visibilitat i al mateix temps preparar aquesta llista civica alternativa buscant un bon lideratge que pugui contrarrestar el poder dels partits, dels mitjans i del sistema esbablert que tan difícil es tombar. De fet ja tenim l’experiència de Primaries a l’Ajuntament de Barcelona que no ho va aconseguir i va patir en la seva propia carn totes les bondats del mateix sistema de partits establert.
Cal una campanya molt potent, per trencar tendències i posar els partits contra les cordes i que al final es vegin amenaçats amb el seu statur quo autonomic on tant comodament viuen i on moltes persones en depenen amb aquesta teranyina institucional dissenyada per evitar nous actors que siguin incomodes i comporten un control gairebé total.
Això no es fa d’avui per demà, i cal preparar aquest embat i explicar-lo a la població molt acuradament per intentar l’èxit.