LA PARODIA DE BRUSSEL·LES
Ahir, desprès d’un any de mandat de Salvador Illa com a President de Catalunya va haver la reunió a Brussel·les amb el President Carles Puigdemont, tot un exemple del moment que vivim i la parodia que han creat que ja no s’aguanta per enlloc.
El President Illa utilitza el tema de la Catalunya normalitzada com un rèdit polític cada dos per tres. Una situació tant normal que fa que un President català hagi de viatjar a Brussel·les per parlar amb un expresident, cosa que destrossa aquest relat fictici i el deixa en res. De fet una reunió que casualment és produeix en moments baixos per Pedro Sanchez que busca aprovar els pressupostos generals i on necessita els vots de Junts per fer-ho possible. Casualment aquest estiu a Lanzarote el president català va estar uns dies amb la veu de l’amo socialista i evidentment van ordenar aquest apropament desesperat disfressat de normalitat institucional.
Pel que fa al President Puigdemont, no tant sols va renúnciar el 2017 a fer efectiu el resultat del referèndum, no tant sols va dir que mai parlaria amb els partits del 155 com el PSOE o que ells a Madrid cobrarien per avançat per exemple entre moltes altres afirmacions que una rere l’altra ha incomplert i ha quedat en aquella situació que acabarà tornant per la llei d’amnistia tard o d’hora i tal com havia planificat l’Estat amb una normalitat autonòmica absoluta i com si aquí no hagués passat res.
La imatge de la reunió per molts atacs que la dreta rància en faci, fa molt més mal al President català, que col·labora amb aquesta normalització i deixa les seves misèries de jugar en el joc autonòmic espanyol totalment al descobert i perdent qualsevol engruna de credibilitat. Aquesta és la realitat i el relat que des de Junts acusant Illa d’obeir les ordres del PSOE cegament, no les apliquen a les seves renúncies i entrada en un joc del que no van voler sortir.
Un nou episodi disfressat de dignitat i fermesa per acabar sent una acceptació de la derrota i on quan és materialitzi la seva tornada no quedarà res de resistència institucional, i nomes quedarà la memòria de la societat i la seva resiliencia de sempre.
Un capítol trist de la historia de Catalunya, on per primer cop un poble que venç fins hi tot la violència d’un Estat antidemocràtic, finalment renúncia a l’objectiu i torna on era intentant fer veure que no ha passat res.
La parodia de Brussel·les.