LA PARAULA FÀCIL: NAZISME
Sense categoria
La secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal ho ha tornat a fer, i seguint ja una llarga llista de personatges que immediatament tenen a la boca la paraula nazisme. Ho han fet per qualificar un procés estrictament democràtic, com el dret a decidir de Catalunya, per qualificar el seu President simplement per seguir el programa electoral del seu partit validat per les urnes, o ara per exemple per qualificar els escarnis als polítics com a mesura de pressió utilitzada per la Plataforma d’afectats per la hipoteca, acusant al mateix temps de voler violentar el vot. Realment cal denunciar aquesta utilització impunement de la paraula en questió, i la seva barreja amb la democràcia normal en un desproposit de grans proporcions.
Efectivament, De Cospedal qualifica de nazisme pur els escarnis que pateixen diversos membres del seu partit i diu que responen a un esperit totalitari i sectari, que li recorda els anys 30 on s’anava per les cases a assenyalar certes persones per pertànyer a determinats grups. Ha reblat el clau dient que això es voler violentar el vot, i anar contra la democràcia. Per cert altres dirigents del mateix partit han denunciat els fets i denunciat que a Catalunya se’ls mira com a bestioles rares.
Realment cal tenir molt de cinisme, i perquè no dir-ho incultura o mala baba per barrejar aquest terme que significa barbàrie i una vergonya per la humanitat, una part de la historia per reflexionar i veure on pot arribar la persona humana amb la seva xenofòbia i deliri amb un cost de milions de morts i atrocitats, extermini i bogeria sense límits que han de ser una lliçó per no tornar a repetir mai més. Aquesta ideologia es la que generalment en boca de dirigents populars i també socialistes, aquests que encara no han entés el que significa democràcia i on el seu nacionalisme espanyol malaltis els impedeix raonar amb normalitat.
Qualificar el President Mas de nazi, simplement per dur a terme el seu programa electoral, fruit del clam de la societat en una direcció, i validat per unes eleccions amb l’objectiu de preguntar a aquesta mateixa societat que volen ser en el futur, es francament una aberració que mereixeria en una democràcia normal més que un toc d’atenció i un crit a la responsabilitat més bàsica, però quan parlem de l’Estat espanyol la cosa canvia i el surrealisme es l’ordre del dia.
Parlar del procés català, sempre pacífic i respectuós amb la democràcia com a nazisme, desqualificà els que ho diuen, ja que la seva falta d’arguments i la seva visió parcial de la democràcia, o anhel de situacions del passat que ja no tornaran els porta a aquesta paraula que hauria de significar la seva inhabilitació per càrrec públic, ja que posar com a sinònim democràcia i nazisme, es totalment incompatible pel sistema.
De Cospedal, no pot barrejar aquest horror, sempre que no es traspassi uns límits personals, i deixant clar que hi pot haver altres formes, deixar en evidència a uns servidors públics, no ho oblidem, representants de la societat que els ha escollit i a la qual han de donar comptes de les seves actuacions. La burla que han validat amb el seu vot a la cambra de representants sobre la ILP de la dació en pagament, i la seva total desvirtuació per seguir deixant desprotegits tot aquest drama social que estem vivint per dir-ho suaument es una burla macabra a la societat a la que teòricament serveixen i aquesta te tot el dret a utilitzar els canals que cregui convenients per denunciar-ho, sempre dins uns límits evidentment. Per altra banda violentar el vot, es exactament el que va fer aquesta dirigent popular en totes les seves intervencions en els mitings polítics quan parlava de les acusacions del Mundo contra la família Pujol com una cosa real i verídica quan no hi havia proves, i quan s’ha demostrat que era una part més del joc brut contra el procés català.
En definitiva, això si que es alterar el vot, per tant ja n’hi ha prou d’aquest cinisme despectiu on tot s’hi val per anar contra Catalunya, i una democràcia no es això, es tot un altra cosa.