LA PARANOIA NO TE LÍMITS
Avui, la presència del President Puigdemont a Madrid per explicar la proposta de referèndum pot centrar l’actualitat, però volia parlar concretament de les actituds espanyoles i perquè no dir-ho, fina a quin punt pot arribar l’estupidesa humana. En el context del Forum on el President explicarà les resolucions aprovades en el Parlament i oferirà un cop més un acord a l’Estat com a primera opció pel Referèndum, cap representant del Govern espanyol entre el públic, ni cap representant dels Populars i Socialistes en un nou acte de menyspreu i prepotència que dona idea de la gran voluntat de diàleg que tenen al seu pensament per abordar el cas de Catalunya. Res de nou i malauradament habitual aquest comportament.
Tanmateix, un cas ha donat una nova dimensió d’aquesta espiral de despropòsits i patetisme que viu l’Estat. La polèmica amb Gerard Piqué que ahir jugant el seu partit amb la Selecció espanyola es va retallar les manigues suposo per comoditat, i ràpidament els trols de les xarxes amb el suport de mitjans oficials van llençar tota mena d’improperis contra el jugador amb l’acusació d’haver tret la bandera espanyola de l’equipació. Posteriorment es va comprovar que les manigues eren blanques i per tant no hi havia res a amagar, fins hi tot la Federació espanyola va emetre un comunicat per mostrar la samarreta tota blanca i apagar la polèmica amb el jugador. Al final Piqué va anunciar que el 2018 deixaria la Selecció espanyola, suposo ja cansat de tanta idiotesa concentrada.
De fet la polèmica ja be de molt enrere pel simple fet d’exposar la opinió favorable al dret a decidir dels catalans, assistir a la mobilització de la Diada, o donar suport al 9N. Aquests son els que fan el discurs de no barrejar política i esport, alhora de la veritat ja veiem que un jugador no pot expressar les seves opinions personals i lliures i alhora practicar la seva activitat professional, en aquest cas esportiva.
Els sentiments del jugador tampoc poden ser jutjats, ni imposats. Un jugador, en aquest cas de futbol es un professional, i en aquests moments si es volen disputar competicions a nivell de seleccions nomes hi ha una opció, i poc te a veure amb les seves preferències personals o sentiments nacionals. Es una cosa crec fàcil d’entendre, però es veu que per determinats tipus de persona no ho es tant. No tant sols exigeixen professionalitat fora de tot dubte, també fidelitat emocional i sentiment etern al que representa en aquest cas la Selecció espanyola.
El patetisme de l’afer amb les manigues es l’últim d’una llarga sèrie d’insults al jugador que crec ha pres una bona decisió. De fet el 2018 segurament podrà acabar la seva carrera en format de selecció defensant uns altres colors que han de prendre nota per no cometre els mateixos errors d’un Estat en descomposició i sense cap respecte pels seus ciutadans.