LA OPACITAT DARRERA ELS ATEMPTATS
La desclassificació d’informes sobre l’Imam de Ripoll, encara deixen més dubtes i preguntes sobre l’actuació espanyola i més sospites d’opacitat i negligència que ens va portar als atemptats de Barcelona i Cambrils.
Realment, Espanya no es de fiar, i els informes ara llegits diuen que la seva estada a la presó entre el 2012 i 2014 va ser visitat diversos cops pel CNI per obtenir informació sobre activitats gihadistes i el van descartar com a col·laborador per no refiar-se d’ell. El qualificaven de persona molt intel·ligent i gran memòria. Un personatge capaç de manipular amb eficàcia, que s’avorreix a casa i necessita acció entre d’altres consideracions d’un informe grafopsicologic. Alhora la Guàrdia Civil ens diu que era coneixedor d’estructures radicals que no va aprofundir per temor a repressalies contra ell. Crida l’atenció atemptats a l’Iraq sorgits per responsables de la Mesquita on ell va ser suplent.
Aquestes i altres revelacions donen idea de la vinculació del CNI i Es-Satti. Un cop va sortir de la presó ens diuen que ja el van deixar de seguir, cosa que sabem per les visites policials rebudes a Ripoll no va ser cert. Apart un mes abans dels atemptats va desàpareixer i això no va ser motiu per avisar a la policia catalana d’un possible perill d’un personatge vinculat amb operacions gihadistes, manipulador i intel·ligent segons proves que costa de creure que es fessin sinó ho consideraven important i un confident pel CNI. Aquesta deixadesa interessada o no tots sabem que va provocar 15 morts en aquell tarda fatidica a Catalunya. Moltes preguntes sense resposta i molts fets que demostren una opacitat o negligència mai aclarida i que continua 8 anys deprès sent un pou d’incògnites i secrets que amb el que sabem de les actuacions d’Espanya quan es tracta de Catalunya segueixen apuntant a responsabilitats molt greus.
Hem vist el cel de la policia espanyola per infiltrar membres a entitats socials i polítiques catalanes per damunt de qualsevol dret fonamental de la ciutadania i nomes per protegir la unitat espanyola en contra de la llibertat de la societat, però quan és tractava de les possibles cel·lules islamistes en plena época del terror d’Estat Islàmic i atemptats en qualsevol lloc del planeta el cel sembla no va ser el mateix, un fet molt greu tacat de sang i amb unes conseqüències que tots sabem.
Res fa pensar que Espanya no estigues d’una manera o altra darrera d’aquests atemptats, per irresponsabilitat o per la seva guerra contra l’independentisme costi el que costi com vam veure posteriorment.
Un escàndol majúscul que sembla no interessa massa fora de Catalunya, una gran opacitat.