LA NUL·LA DEFENSA DE LA NOSTRA LLENGUA
Hem conegut l’enquesta d’usos lingüístics que elabora la Generalitat i que feia més de 5 anys de la darrera i on destaca que nomes un terç dels catalans utilitza aquesta llengua com a llengua habitual.
El Conseller diu que hi ha vies per avançar i terrenys on el català està guanyant espai, a pesar de la dada preocupant abans esmentada. De fet diur que en números globals no hi ha aquest descens, un parany molt matusser, ja que la població també ha augmentat i per lógica els parlants també, de fet 400 mil persones més i tant sols 267 mil coneixedors del català. El preocupant que sembla vol dissimular es aquests 13 punts que ha caigut en persones amb aquesta llengua habitual. La mitjana del català continua per sota del castellà en totes les franges d’edat. Cal destacar també que la franja d’us únic del castellà en la majoria d’àmbits és la més amplia entre 23 a 41%.
Davant aquestes dades preocupants, no cal esperar massa d’aquest Govern amb el PSOE-C al capdavant i les paraules del Conseller intentant amagar la realitat ho confirmen. Segurament això ja ho teniem assumit, també amb votacions al Parlament de no presentar batalla per les decisions judicials en forma de quotes que deixaran la immersió lingüística a les escoles molt tocada. De totes maneres i si parlem dels anys anteriors amb Governs amb els partits teoricament independentistes veiem el drama real. Aquests, els teoricament nostres tampoc els importa massa l’agonia de la nostra llengua i els fets els delaten clarament.
Hem vist com han venut acords pel català per exemple en materia audiovisual que senzillament eren una cortina de fum per justificar-se i prou. Hem comprovat com no feien complir simplement la llei i no aplicaven sancions si calia en matèria lingüística. Per exemple la immersió mai controlada i on el català ha passat de requisit pels docents a opcional per art de màgia veient com el castellà ha guanyat el terreny que ha volgut a les aules, el mateix podriem dir en la rotulacio dels establiments, l’etiquetatge o els funcionaris de serveis bàsics amb casos com els Hospitals on hem sabut diversos casos escandalosos. Nul·la vigilància, com també nul·la resistència a les sentències judicials amb les famoses quotes del 25% i que aviat seran una realitat arreu. De fet han cantat les bondats del bilinguisme, fins al punt que en una Catalunya independent tots defensaven les dues llengues com oficials, quan tots sabem que les dues llengues és un fals bilinguisme, ja que el peix gran es menja el petit i per tant aquest necessita més suport.
Mai els ha importat la llengua i no han plantat cara quan calia. Era senzill, aplicar la llei aprovada al Parlament i aplicar un control de compliment per fer que la necessitat fos real, i no com ara. Apart plantar cara als atacs constants que venen d’Espanya regularment i naturalment en una Catalunya independent el català com a única llengua oficial com a mesura protectora.
És la nul·la defensa de la nostra llengua.