LA NOVA CRIDA A LA SOLIDARITAT
Crec que es una bona noticia que Àngel Colom es proposi fer renéixer una nova Crida, ja que en aquests moments de tanta virulència per part de l’Estat cal recuperar l’autoestima ràpidament.
La creació d’aquesta nova Crida que tant rebombori va causar en el seu moment, pretén ser la resposta del poble català a tants atacs d’odi irracional que rebem des de l’estat, i què podria veure la llum per la Diada Nacional.
Segons Colom recorda que els anys 80 per molt menys es va crear, i ara la pressió es molt mes forta. Els cinc àmbits d’actuació han de ser: la defensa de Catalunya com a nació, el dret dels catalans a tenir llengua pròpia, el dret a un estat propí, el compromís de la no violència, i el convenciment de la victòria.
Crec que en aquests moments delicats, on la Generalitat poc a poc va perdent poder en benefici de l’estat, i on els partits catalans han tingut comportaments indignes de la seva condició, posant per davant el benefici personal que la defensa dels interessos dels catalans, amb l’exemple de l’Estatut, una clara mostra de mediocritat política per part de tots, de petitesa de mires. i poca credibilitat i convicció en les pròpies forces, la creació d’entitats civils que recuperin l’orgull, i visualitzin una realitat diferent que la que el màrqueting de l’estat ens vol fer veure constantment per fer-nos desistir de qualsevol temptació de fugir de l’unitarisme espanyol.
En Colom ara a CDC, amb les seves errades i encerts en la seva època a Esquerra, en destacaria ser l’autor del primer impuls important al partit republicà per treure’l de la marginalitat, tot hi que l’evolució no va ser positiva, i un altre fet que el destacaria, es la creació de la primera Crida amb accions vistoses que tant molesten a l’estat precisament perquè fan veure a la població allò que ells amaguen gelosament, hi es la possibilitat d’un altre via que no passa per la via oficial de l’imperi, sinó per oferir un projecte, i una alternativa atractiva per la gent en el camí cap a un estat propí.
Es traslladar el lema escoltat fins a la sacietat a una televisió que oferia els partits de l’Eurocopa per donar ànims “Podemos”, doncs segrestar-lo per la nostra causa i creure’ns què si es vol es pot, diguin el que diguin des de la presó central.
Aquesta iniciativa, i la resta de plataformes com la Plataforma pel Dret a Decidir en uns moments delicats, Sobirania i progrés, Òmnium Cultural, i moltes mes han de ser la punta de llança del despertar de la població, ja què els partits polítics sembla que han tirat la tovallola, i no estan per la labor, la societat els te que obligar a canviar la seva actitud, i plataformes com aquesta uneixen i no fomenten la divisió existent entre les forces catalanes què evidentment no ens porta enlloc.
Els cinc àmbits d’actuació de que parles, no els entenc massa. Potser el que vols dir es que incidiria en aquets àmbits. En consequència, l’àmbit del “convenciment de la victòria” seria el de combatre el pessimisme.
Benvigudes siguin totes les iniciatives, pero crec que la dispersió d’esforços ens pot afeblir. La coeixtència de Plataformes, Crides i altres cercles, únicament les puc entendre com una manifestació de pluralitat, ja que en altre cas, es corre el perill de reproduir els mals “partidistes” a dins de cadascuna o entre elles.
El que manca realment, es desenvolupar un treball transversal i unitari (que no vol dir unitarista ni partidista) que defensi la nació i el dret dels catalans a l’autodeterminació, sota un programa clar, net, sentzill, de confluència i de defensa irrenunciable (ni estratègicament ni tàctica) del dret dels catalans a l’autodeterminació.
Per altres coses ja hi han els partits, que com la seva etimologia indica, son partits i no moviments, per molt que s’han confós històricament donada la a-normalitat del nostre Pais. El que no poden, i el que no podem, es confondre la caracterització ideològica partidista, en la lluita per l’autodeterminació, bo i convertint-la en un camp de batalla partidista com s’ha fet manta vegades. Fins i tot alguns, pensen que sense socialisme o capitalisme, no hi ha independència. O que la independència ens portarà el Cel a la Terra. Ja n’hi ha prou d’aquest color. Amb conformo en ser una mica millor i que la meva nació, el meu Poble, sigui una mica millor.
Tothom al seu lloc i tots junts pel fonamental i indispensàble.
Retorn al Poble.