LA NORMALITAT DEL CEO
El dia que vam viure la primera ensopegada forta del Govern d’Illa al Parlament, veiem les enquestes del CEO que com sempre amb tota la prudència ens dona pistes de la situació anormal que viu Catalunya.
Més enllà del relat que cada partit vol fer passar com la realitat, hi ha la tossuda realitat, i aquesta tard o d’hora acaba sortint a la llum. El discurs del President Illa i el seu enterrament de l’època del procès comparada amb la seva època d’estabilitat i Govern de tots com venen a la propaganda, va saltar pels aires amb la reprovació de la Consellera Paneque pel caos de rodalies, ho ha vist clarament amb els seus 42 diputats més els 6 incondicionals dels Comuns fan 48 de 135 i evidentment son una gran minoria que pot fer qualsevol cosa menys estabilitat. No hi ha dubte que en un Estat normal, obligarien a presentar la dimissió a la consellera i s’obriria la primera crisi seriosa, ja sabem que això aquí no passarà ja que la baixa qualitat democràtica ho impedeix, però la realitat ha tret el cap i no marxarà.
El mateix podem dir de les enquestes del CEO, tant poc fiables com les espanyoles i sempre amb el segell de qui les elabora. Que el PSC encara puja una mica, és fa difícil de creure ja que no ha resol cap tema important i com es preveia la seva submissió total al seu mateix partit a Espanya no és la solució pels problemes reals, la pujada encara d’Esquerra encara és fa menys creible, per la seva crisi interna i la seva renuncia a l’objectiu de la independència amb campanyes brutes de partit que han sortit de l’àmbit del partit. Pel que fa Junts i Aliança Catalana amb un trasvassament de vots, també fa de mal dir, ja que la intenció sembla posar-los en una bossa d’extrema dreta als dos de cara a l’opinió pública.
En definitiva, crec que els votants nacionalistes espanyols votants del socialisme no ho deixaran de fer, ja que ells prefereixen estar pitjor a canvi de no molestar a Espanya, son curiosos. Pel que fa als partits teoricament independentistes amb la seva gestió autonòmica i els seus fets amb vells lideratges no tornaran a agafar la credibilitat perduda i per tant és fa difícil creure en una gran confiança del món independentista, per últim la gran insistència de vincular l’extrema dreta i Aliança Catalana no fa més que reflectir la guerra bruta per impedir que un nou actor pugi a l’escenari polític i faci forat, una tàctica de manual.
La normalitat del CEO.