ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA NORMALITAT DE BON PREU I LA DECADÈNCIA DE MONTILLA I MAS

General

La cadena de supermercats Bon Preu, abanderada en la defensa del català, ara ho aplicarà al seu fil musical, on vol apropar la música feta al país, i on amb un 60% sonarà en els seus establiments amb especial atenció a la feta en llengua catalana. Per altra banda el President Montilla equipara Independència amb decadència, amb un nou menyspreu a una part molt important de la ciutadania, i per la seva part, en Mas segueix les seves propostes impossibles, amb l’objectiu de que la Generalitat sigui administració única en matèria d’infraestructures.

A Bon Preu volen acabar amb el fil musical de les modes del moment en exclusiva, i oferir en la seva política de proximitat al client, la música de casa nostra en un percentatge important. Des de la conselleria de Cultura han destacat la intervenció empresarial en pro de la cultura del país, què farà que públic no potencial conegui la nostra oferta, i pugui endinsar-se com un fet normal en qualsevol estat normal del món. L’acord amb la Generalitat preveu renovar les novetats musicals, i l’organització de dos concerts a l’any amb avantatges pels seus 800 mil clients setmanals.  A l’altre costat el President en resposta a la alternativa marcada per Felip Puig, en forma de Independència o decadència, ell equipara les dues,  i diu que la majoria de catalans no esta per aquestes aventures, alertant de la fractura social. Per últim en Mas ara ens ven una formula semblant el concert econòmic, per les infraestructures on el Ministeri de Foment espanyol no intervindria a Catalunya. Vol autonomia total sobre el tema per la importància de les futures obres al país, i reclama el deute de les inversions previstes en l’Estatut.

 

Realment una molt bona iniciativa la dels supermercats Bon Preu, que no fa res més que actuar com s’actuaria en qualsevol estat normal, i normalitzar la nostra llengua, i la nostra cultura en els productes i el seu etiquetatge, com en  les coses auxiliars, en aquest cas la música, sense que això suposi anar en contra de ningú, simplement a favor del nostre país. En el tema de la música feta a casa nostra, esta clar que si nosaltres no hi donem difusió, ningú ho farà per nosaltres, com el cas de la llengua. La consciència com a poble, i degut a la nostra dependència, comporta una pèrdua d’autoestima que casos com aquest ajuden a aturar.

 

El president Montilla es totalment indigne, quan equipara la màxima llibertat que pot gaudir un territori, que es tenir un estat propi amb la decadència, quan precisament aquesta es la que progressivament patim tant econòmicament com culturalment, per la nostra dependència de l’estat espanyol. Es pot defensar qualsevol opció, però no amb la base de la mentida i el menyspreu, i menys quan ets el representant d’una població, què indirectament a partir d’escollir els seus representants al Parlament ha fet possible el seu càrrec. Cap estat el món es queixa pel fet de ser-ho, es de sentit comú, prendre les teves decisions en funció de les teves necessitats, gaudir de tots els teus recursos, i decidir sobre els tots els temes que ens afecten, sense la validació d’un tercer que normalment no respecta els nostres interessos, no es pot dir de cap manera, i amb aquest cinisme que es decadència, es senzillament entra a la normalitat, la que ens vol negar el president català.

Pel que fa en Mas, segueix sense cap tipus de realisme en les seves propostes, ara apart del concert econòmic, vol decidir i gestionar les infraestructures, i cobrar els diners  que ens deu l’Estat en matèria d’inversions.  Sap perfectament que les tres coses dins l’estat actual son impossibles, caldria una reforma constitucional que no es farà mai, deixi d’enganyar a la ciutadania, i proposi l’únic que nomes depèn del nostre vot, que es la declaració unilateral d’independència al Parlament. Tota la resta es fer volar coloms, o frau rere frau.

 

En definitiva, dos opcions o estils de país, el desacomplexat dels Supermercats Bon Preu, i el cinisme d’en Montilla i Mas que ja passa de mida.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.