LA NORMALITAT ANORMAL
La dimissió del Ministre Huerta diuen obre la primera crisi en el Govern espanyol de Pedro Sanchez. De fet entrariem amb la normalitat si no fos per les circumstàncies que envolten el sistema estructural espanyol.
Efectivament, el Ministre de Cultura va defraudar Hisenda 218000 euros amb 3 exercicis, i de fet ja va pagar els seus deutes, i per tant estava al dia de les seves obligacions, però la sentència era tot just de l’any passat. La dimissió ha estat immediata despres de calibrar suposo les conseqüències de la resolució del cas que ha anat canviant durant el dia.
Que un càrrec tingui un fet tant greu i provoqui el seu cessament o dimissió hauria de ser normal, com ja succeeix per molt menys en democràcies consolidades i normals. Res a dir en un Estat de pandereta que mai dimiteix ningú. Dit això, el seu nomenament sense comprovar un fet tant cridaner com aquest ja diu molt poc del nou President i el seu equip, com també d’un sistema on el tot s’hi val es la norma. De fet també ens diu la precipitació d’un Govern que davant aquests fets i la cridoria de la oposició i els seus mitjans i calibrant la fragilitat del Govern que segurament hagués fet que la reprovació del Ministre fos un fet, ha provocat que durant el dia i no com a primera mesura s’optes per la destitució per molta propaganda que ara es vengui de noves formes respecte l’àntic Govern.
A l’Estat el sistema es viciat i els partits naveguen per ell amb els seus rèdits a la vista. El que no funciona es el sistema en si i les comparacions son odioses, però si no hi ha transparència, control rigoros dels càrrecs, requisits professionals i personals ineludibles per accedir-hi i sobretot el que això comporta com exemple per la societat i el diner públic que es gestiona, mai podrà arribar a ser un bon sistema per la societat que regeix.
Huertas ha estat un nou exemple, i segur que en vindran molts més, alhora que no s’afronta el principal problema estructural. Una normalitat anormal.