ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA NACIÓ VIRTUAL I LA REALITAT

General

La presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha tornat a expressar la seva negativa a alguns articles de l’Estatut segrestat a Madrid, i ha tornat a negar la definició com a nació de Catalunya amb un respecte que deixa molt que desitjar, per altra banda la realitat es tossuda, i les inversions amb infraestructures prevista pel territori, i a l’addicional tercera de la llei orgànica abans esmentada, es demostra que son paper mullat un cop més.

L’Alicia ens diu que respecta molt que hi hagi gent a Catalunya que pensi que es una nació, però demana el mateix respecte pels que no ho pensen. Ella ens defineix com una nacionalitat històrica, amb cultura i llengua pròpia, i una part d’aquesta historia comuna amb Espanya, i què particularment li agrada molt.  De totes maneres diu que respectarà la sentència, dient que son les regles del joc, i segueix insistint en ser un vot útil per la governabilitat de Catalunya.

 

Per altra banda el 2005, Joaquim Nadal i el secretari d’infraestructures amb la època de la crisi de la Maleni i les rodalies, conegut pel virrei Víctor Morlan, signaven un protocol d’inversions amb carreteres, en que el ministeri es comprometia a invertir 2609 milions entre 2006 i 2012, la realitat al 2010 es que tant sols s’han adjudicat un 33% de les obres previstes, i on ni tant sols la disposició de l’estatut ha corregit. Hi ha una llarga llista de greuges, i m’entres a Andalusia queden nomes una vintena de quilometres en obres, aquí n’hi ha 120 sense projecte de desdoblament, i sense comptar el quart cinturó.

 

Curiosa afirmació la de la presidenta del PP demanant respecte per la seva opció, quan la historia esta plena d’insults i falta de respecte a tot allò que representa Catalunya, tanmateix ens defineix com nacionalitat històrica amb una part de la historia comuna amb Espanya, o sigui que per una banda nega la nació, i per altra s’inventa aquest terme de nacionalitat històrica que en definitiva vol dir nació, i apart reconeix que una part de la historia no es comuna amb Espanya, per tant no crec que fos un territori fantasma o un holograma, érem tant independents com podia ser Castella. Un grapat de contradiccions per negar una evidència que nomes reflexa l’autoodi d’aquesta persona pel seu territori. Ens diu que respectarà la sentncia del TC, com si fos un mèrit respectar una sentència, esclar que si parlem de l’estat espanyol això de complir la legalitat sona a utopia.

 

La realitat esta damunt la taula, i totes les critiques del PSOE al PP pel seu maltracte a Catalunya en matèria d’inversions, ara es demostra que son exactament igual o pitjor.  Amb la col·laboració dels partits catalans que han donat suport als pressupostos generals espanyols, s’han passat pel forro des del primer any les inversions previstes a l’estatut, i com podem comprovar del que s’ha acordat, i a falta de menys de dos anys pel termini, tant sols un terç s’ha adjudicat, i per tant quedarà molt lluny de les promeses en el seu dia, seguint aquest tracte discriminatori habitual amb Catalunya mani qui mani.

 

En definitiva, aquí tenim dos exemples de voler justificar l’odi a una identitat amb arguments contradictoris, i la realitat del tracte de l’estat espanyol a Catalunya, què evidentment els socialistes catalans intentaran disfressar de la millor manera possible amb la seva hipocresia habitual.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.