ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MORT D’UN PARTIT

Unió definitivament deixarà pas a un nou projecte de caire incert i amb el que anomenen catalanisme moderat, una expressió cal dir que suposo vol dir renúnciar a poder ser millors per oferir resignació amb el nostre maltractament dins l’Estat i l’únic oferiment d’arreplegar les engrunes que podem conseguir i vendre aquest fum com el millor tresor del món. Una condemna a no poder ser el que podriem arribar a ser i amb un nou context encara oferir terceres vies ja caducades i superades.

De fet aquest partit arrel del trencament amb Convergéncia va tastar la realitat de ser el petit soci amb influéncies econòmiques potents, però massa petit amb capacitat, militància i gruix per poder buscar un espai en solitari. La pregunta que van formular sobre la independència, cal dir una burla a la intel·ligència i la divisió en dos del mateix amb la sortida de Democrates amb Toni Castellà al capdavant va ser el principi de la fi, posteriorment no acceptar el nou context i també cal dir-ho trair els seus fundadors amb un culte a la personalitat de Duran i Lleida ha fet la part de feina que quedava.

Un deute de 22, 5 milions d’euros amb entitat bancàries, i el nou liderat d’Espadaler amb el resultat de cap diputat i menys de 100 mil vots, i posteriorment amb en Duran de cap de llista quedar-se també fora a Madrid van fer veure que la perdúa de poder ja era un fet i la posició residual era el seu lloc, cosa que feia difícil fer front el deute explicat. La retirada de Duran i pagar car no renovar-se i seguir apostant per uns continguts i oferiments caducs que ja no tenen espai en la política catalana.

Ara i en el tram final del procés cap a la independència i nous actors com els Comuns, un nou context i uns nous temps per Catalunya, insisteixen en mantenir aquest establishment que també vivia amb l’Estat amb formules que ja no tenen el pont aeri per donar suport i condemnades al fracàs.

Les víctimes polítiques d’un procés que s’emporta pel davant la no adaptació als nous temps i que camí de la República Catalana encara provocarà més canvis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.