LA MORT D’UN FEIXISTA
Avui ens ha deixat l’escriptor i Premi Nobel Mario Vargas Llosa, evidentment no seré jo el que critiqui la seva obra literaria reconeguda mundialment, però el seu fanatisme i arrels feixistes ben mostrades taquen totalment aquest personatge.
Segurament avui, molts lloaran a la persona, tal com passa quan algú mor, però el cinisme i la hipocresia no son bones conselleres i per tant deixant de banda la seva obra, alguns dels fets i manifestacions del personatge son totalment miserables i mesquines.
Una icona del nacionalisme espanyol per la seva defensa de la unitat espanyola i el seu acostament a la ultra dreta afirmant que l’independentisme era el pitjor problema. Va participar en la protesta contra el referèndum del 2017 al costat del feixisme més atroç. Ens deia que no s’hauria pogut imaginar mai que Catalunya retrocedis al nacionalisme primitiu i es sorprenia que els catalans hi poguessin donar suport. Això ens diu ben clar el seu pensament, per ell el nacionalisme primitiu es voler ser com el seu Peru natal, que curiosament no considerava primitiu, o la seva defensada Espanya que tampoc i alhora questiona la voluntat de la ciutadania com si ell estigues per damunt de tothom.
Va arribar dir que la passió pot ser perillosa qua la mou el fanatisme i el racisme. La pitjor de totes la passió nacionalista. Suposo era una definició perfecte de la seva persona i la seva intolerància contra la seva obsessió malaltissa per controlar la voluntat de la societat. Va qualificar el Referèndum de cop d’Estat, mot típic de feixiste com ell que mai defensaran que la ciutadania lliurement pugui decidir i que el sistema actui en conseqüència d’aquesta decisió com seria una democràcia vertadera. Ell defensava una societat sense drets i cap tipus de poder de decisió amb el que anomena Estat complint aquestes funcions sense dret a replica i amb la imposició per bandera.
Un cretí de grans dimensions que va ser utilitzat pel nacionalisme ranci espanyol i anyorat del franquisme, de fet en les manifestacions fetes es van veure moltes banderes del passat i que segurament eren de l’agrat de l’escriptor peruà i la seva croada contra Catalunya, ja que els seus pensaments atacaven per igual als independentistes i als que no, cap dels dos podia debatre i decidir el tema en una urna com seria de rebut.
Ha marxat un escriptor reconegut, però un miserable com a persona.