LA MORT DEL DICTADOR QUE MAI VA MORIR
El President espanyol Pedro Sanchez va inaugurar els actes pels 50 anys de la mort de Franco cridant a enfortir i defensar la democràcia i advertint que pot tornar a passar, de fet cal tenir molta barra per fer aquesta celebració.
Efectivament, ens diu que els règims autocràtics estan avançant i que la llibertat mai es conquereix permanentment. Caldria dir que s’oblida de dir que les falses democràcies com l’espanyola també son una realitat, i que la llibertat de que parla primer ha de ser una realitat per poder defensar-la i evidentment la vertadera historia espanyola d’aquests 50 anys el desmenteixen rotundament.
Parla de defensar una cosa que no existeix o que simplement es d’una baixa qualitat impresentable. A l’acte hi havia representants d’Esquerra, res estrany d’un partit a la deriva i on la independència ja ha fugit del seu ideari per ser una simple crossa socialista sense cap aspiració nacional. Ens parla dels anys foscos i de terror del franquisme, no deu recordar els morts posteriors a la mort del dictador, els presos polítics i per idees com encara veiem ara per exemple amb Pablo Hasel, la creació d’un grup terrorista estatal com els GAL, els morts del franquisme enterrats als vorals de les carreteres i mai reconeguts, la protecció infinita dels colaboradors del règim, torturadors inclosos per sempre més. El manteniment d’una monarquia que el Dictador va nomenar com el seu hereu i obviant l’època repúblicana espanyola, la manera com s’ha tractat el dret a decidir de Catalunya a base de repressió i violència desmesurada sense fre, o la pudor de naftalina de moltes de les institucions amb tuf a franquisme on els seus descendents segueixen exercint el poder per posar uns quants exemples.
No, això no es cap democràcia, un partit fundat per un ministre franquista tacat de sang com el Partit Popular i un PSOE per fer el paper de falsa Esquerra amb lideratges tant feixistes com Felipe Gonzalez mai pot ser una democràcia. Ens diu qu ela societat espanyola va apostar per la democràcia i la llibertat, però tampoc ens diu que aquesta aposta no la reflecteix la Transició, una simple cortina de fum dirigida per personatges del règim i on “el atado y bien atado” va quedar clarament reflexat canviant tot per no canviar res. Votar cada 4 anys no dona una democràcia, hi ha un respecte a la societat, uns valors i un trencament i condemna explicita del franquisme que mai ha estat i no se l’espera. Els botxins continuen al poder i protegits i les víctimes continuaran sent víctimes per sempre.
Una nova burla del President espanyol a un Estat que no ha canviat i que ha d’anar repetint constament allò de “la democràcia plena”, que evidentment ningú que ho sigui ha de repetir.