LA MESQUINESA DE PEDRO SANCHEZ
Aquesta actitud del PSOE amb Pedro Sanchez al capdavant no es res més que tàctica política que un electorat madur hauria de castigar, encara que no serà així i apart deixarà la gestió de la sentència enrere i la necessitat d’aliances multiples sense efecte, o almenys així ho creu.
Sánchez o com defraudar tothoM
José Antich
Encara que en política pot passar de tot, Pedro Sánchez va presentar aquest dimarts un document amb 370 propostes d’acord programàtic que és, abans que res, una invitació perquè no el voti ningú fora de les files socialistes per un o un altre motiu. O sigui: un brindis al sol i un gran espot electoral. Cal reconèixer que això, al president espanyol en funcions li surt brodat. Perquè, a veure: algú sincerament pot creure’s que està treballant per una aliança amb Unidas Podemos? O que els partits independentistes poden superar com si tal cosa un caixa o faixa com el que els ofereix, entregar-li els seus vots a la investidura a canvi de res, o pitjor encara, sabent que tot seguirà igual de malament que fins ara?
A Unidas Podemos els tanca la porta pels nassos en la seva proposta innegociable d’un govern de coalició amb dos arguments: no hi ha confiança per materialitzar-lo i serien dos governs en un. Oblida pel camí que els electors, almenys el passat 28-A, així ho van voler, en atorgar-li un exigu resultat de 123 escons dels 350 que té la Cambra. No és un problema de confiança, com diu Sánchez, sinó de majories polítiques per poder governar tranquil·la ment. Tu només li pots tancar la porta pels nassos a qui ja saps que no t’interessa acordar res amb ell o bé a qui intueixes que no hi tindrà més remei de cedir. Ara com ara, som al primer escenari.
Pitjor tracte rep l’independentisme català, sobretot perquè necessita que un dels dos partits, Esquerra o JxCAT, l’acabin votant, ja que si acabés convencent UP no en tindria prou. Ni hi haurà referèndum, ni hi haurà diàleg sobre el referèndum. Molt al final de tot del document, al punt 350 dels 370 que té, es diu: “Ens proposem d’avançar cap a un model d’estat integrador, en el qual la diversitat, la igualtat i la solidaritat siguin valors compatibles. Un model en el qual el govern de l’estat garanteixi la cohesió des de la lleialtat en l’exercici de les funcions que la Constitució habilita a la comunitats autònomes; en el qual les diferents administracions comptin amb un finançament adequat, actuïn amb transparència, col·laborin entre elles i actuïn amb lleialtat institucional. En aquest model no té cabuda un referèndum d’autodeterminació que el TC ha considerat contrari a la Constitució i que, des d’una perspectiva política, provoca la fallida de la societat”. Això és tot el que posa per escrit davant de la crisi territorial més greu a què s’ha enfrontat Espanya des de l’aprovació de la Constitució el 1978.
No sembla, per tant, que hi hagi camí a transitar per a Unidas Podemos o els partits independentistes. Tampoc no sembla que el Partit Popular de Pablo Casado o els Ciutadans d’Albert Rivera li facilitin al final els vots que necessita. Però el president en funcions continua feliç i content encara que digui el contrari: està cada vegada més a prop del seu objectiu mai no amagat i que no és cap altre que unes noves eleccions el 10 de novembre que li donin una majoria més folgada per governar.