ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies el Parlament Europeu diferencia el català del valencià en la seva campanya institucional per les properes Eleccions Europees, la traducció ha costat 6000 euros, i els dos textos son idèntics amb el canvi de dos actors què canvien l’accent d’un territori i de l’altre. La Generalitat Valenciana ha pressionat pel fet, amenaçant què no posaria a Canal 9 el mateix anunci què emeti TV3, tot plegat molt delirant.

Aquesta broma de mal gust, es conseqüència de que l’Estatut Valencià diu què la seva llengua es la valenciana.  Curiosament a la radio nomes hi ha hagut versió castellana i catalana. Realment, i com diu Oriol Junqueras candidat d’ERC a Europa, es un insult a la intel·ligència i a la cultura en general, ja què aplicant aquesta lògica en la versió castellana s’hauria de dividir amb la andalusa o extremenya posem el cas, i ha ningú se li passa pel cap, i tant sols la candidata Maria Badia del PSOE-C ha justificat el fet, amb una sèrie de raonaments esperpèntics, com què l’accent valencià animaria aquest territori ha anar a votar, quan moltes frases son exactament iguals, però compleix la funció d’aquest partit que teòricament defensa Catalunya, però què tant sols defensa l’estat espanyol.

La mentalitat espanyola queda reflectida en el candidat de l’altre partit espanyol, el PP, Mayor Oreja què en una conferencia lloava el seu besavi què el va prohibir parlar l’èuscar a casa seva per tenir una ment oberta, en un poble de Biscaia on tothom el parlava, i què el va permetre aprendre el castellà amb naturalitat, i dona per fet què els parlants bascs, gallecs i catalans han de tenir com objectiu que la llengua castellana sigui la segona llengua de la Unió, i això impedeix que el català sigui oficial a Europa.

Realment un exemple clamorós de xenofòbia i racisme contra tot el que no sigui el pensament i idea única imposada de l’Estat, què combinat amb l’esperpent i ridícul de l’invent d’una nova llengua per perjudicar un altra, dona idea del que Europa deu pensar de l’Estat espanyol i la seva democràcia de fireta. Segons Mayor Oreja, la mentalitat oberta consisteix a vetar la teva llengua pròpia per aprendre un altra, què te més parlants en un altre territori, tot un exercici d’esquizofrènia, i on per rematar-ho fa la distinció entre llengües de primera i de segona, ja què els catalans hem de tenir com objectiu què un altra llengua guanyi posicions dintre la Unió amagant la nostra en un calaix, aquest es el sentiment espanyol, què desprès s’estranya si no sentim els seus símbols, i ens produeixen rebuig.

Es un tarannà destructiu amb el qual no hi ha res a fer, ni a parlar, ja què es fa la distinció entre primera categoria i segona què som nosaltres, sense possibilitat d’ascens, i per tant la única via escapatòria d’aquesta mena de neteja ètnica cultural què patim, es la separació rapida i clara, esperant retrobar-nos en un futur, però aquest cop en igualtat de condicions, i en la mateixa divisió.