ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MEMÒRIA DEL DRET A DECIDIR

General

Des d’Unió s’ha demanat que la Via Catalana per la independència passes a convertir-se en la Via pel dret a decidir. Una proposta que per exemple en Joan Herrera d’Iniciativa abonava amb l’argument de poder aglutinar molta més gent i moure’s amb comoditats dins la mateixa. Cal dir que la resposta ha estat taxativa i clara des de l’Assemblea per no moure una coma de la proposta inicial, i dins dels mateixos partits les veus discordants han estat a l’ordre del dia. Recordo que el debat i les interpretacions de la Manifestació del 2012 va portar un debat semblant. Tot un any que no sembla haver fet una evolució en segons quins personatges.

Realment la resposta de l’ANC ha estat molt clara com a nació que som el dret a decidir ja el tenim, es una etapa passada, per tant ha de quedar molt clara que la nostra opció i raó de ser com entitat es aconseguir la independència. Sembla que alguns encara no han entès res. Ara fa prop d’un any recordo que la pancarta “Catalunya, nou estat d’Europa”, va donar peu a interpretacions totalment absurdes i fora de lloc i fins hi tot algú es va atrevir a donar els motius de la presència de la majoria dels manifestants, cosa que fa pensar que o tenia moltes amistats, concretament un milió i mig, cosa que no ho crec, o realment eren idees sortides amb una intenció clara, emmascar un acte molt clar i sense cap marge d’errada. Per aquelles dates ja es va dir que tothom que estigués allà seria comptat com independentista, i això sembla no va agradar a segons quina gent que volien dissimular el que era un gran acte reivindicatiu.

Voler reclamar ara el dret a decidir com a bandera es no haver entès res, o simplement no voler que aquest país doni un missatge clar i nítid. Herrera amb el seu discurs de critica social sembla seguir volent navegar entre dues aigües en el terreny nacional sota l’escut ampli del dret a decidir i això no toca. El moment històric implica mullar-se sense càlculs miserables electorals pel mig.

Crec que la resposta de l’ANC ha estat ben clara i no deixa lloc a dubtes, la declaració de sobirania aprovada per una gran majoria en el nostre Parlament ens diu ben clar que som una nació i que la sobirania resideix en el poble de Catalunya, per tant aquesta etapa del dret a decidir ja es historia, i en una democràcia normal no es un tema de discussió. La via catalana per la independència, crec no deixa lloc a dubtes, un objectiu ben clar i que no admet dubtes o alteracions d’aquests tipus.


  1. Valdria més no fer massa cas a personatges com en Duran Lleida o el Joan Herrera (o els “catalanistes” del PSC)… Podriem acabar com ells, de “tocats”!

    Atentament, i feliç dissabte

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.