ALBERT CORTES MONSERRAT

El proper 15 d’octubre es commemora el 68 aniversari de l’afusellament per part de l’estat espanyol del President de la Generalitat.

Efectivament, el President de la Generalitat des de 1934 a 1940, i que va proclamar des del balcó de la institució l’estat català dintre la república federal espanyola el 1934, que va acabar amb una sublevació apagada per l’exèrcit i amb l’empresonament de tot el govern català, i la suspensió de l’estatut d’autonomia.

Desprès de l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes, va iniciar el camí de l’exili el 1939 a terres franceses, on a pesar del perill que li suposava, una infermetat del seu fill el feu decidir a no marxar d’aquestes terres, i on els serveis secrets de l’alemanya nazi el van detenir i entregar a les autoritats espanyoles, que amb un judici militar sense cap tipus de garantia el va condemnar a  morir afusellat, desprès d’un breu empresonament al Castell de Montjuic.

El proper 29 de setembre es farà un acte de desgreuge, on representants de França i Alemanya recordaran que va ser entregat a l’estat espanyol sense respectar el dret internacional.

Avui mateix he llegit que des d’esquerra es demanarà a la Generalitat que inicií els tràmits per presentar a l’audiència Nacional l’anulació del seu injust judici.

Una vergonya mes d’aquest estat amb una democràcia de fireta, ancorat en el passat, amb una farsa de transició que va ser una operació estètica, i on l’únic president europeu escollit per sufragi assassinat, segueix prop de 70 anys desprès sense ser reconstituïda la seva memòria amb una anul·lació del judici i un homenatge de tots els que creuen en la llibertat i els valors democràtics.

Es un fet sense precedents, i que demostra que l’estat no vol canviar i simplement vol tirar terra damunt la memòria de les persones per amagar les atrocitats del regim dictatorial amb una llei de memòria històrica ridícula, i uns politics i funcionaris que segueixen sent els mateixos que en la dictadura.

Una justícia al servei del poder de l’estat, i un nul respecte per la identitat i la llibertat dels pobles impedeix aquest merescut reconeixement a aquesta gran personalitat.

Segurament haurem d’esperar a ser un estat propi, i sobretot democràtic per poder organitzar uns actes com cal amb caràcter oficial i tot el reconeixement a aquest gran lluitador. Encara recordo la vicepresidenta de La Vega en els actes organitzats per la Generalitat davant la seva tomba, i recordo que es la mateixa que ara ha aplaudit la sentencia contra la Consulta Basca, o sigui no en podem esperar res de res.