LA MEMÒRIA DE LA REPRESSIÓ
Finalment les causes contra l’independentisme sobre la connexió russa del mateix i la del Tsunami democràtic han quedat arxivades, ja no ho podien estirar més i la claveguera ja havia acabat la imaginació, de totes maneres la repressió i el mal de molta gent no pot quedar en l’oblit.
Avui el President Puigdemont ha recordat que els espanyols mai perden la memòria de repressors en referència a aquests casos descrits i també per l’absolució del Conseller Lluis Puig pel tema de la cessió de les obres de Sixena. Celebra que set anys desprès algunes causes comencen a caure i que eren purament polítiques i han estat estirades fins l’infinit. El mal ja està fet i la desconfiança i recels ja no es poden esborrar entre els independentistes. Diu que la lluita per la independència fa necessària una disposició a resistir els atacs de la claveguera com han fet moltes famílies que van decidir posar-se en situació de risc simplement per anar a manifestacions o compartir missatges.
Realment, bones notícies l’arxivament de causes que en qualsevol cas mai haurien d’haver vist la llum. De totes maneres el patiment que han provocat a molta gent durant aquests anys per una mentida intencionada de l’Estat, ara no tindrà cap reparació i els mateixos organs i mitjans de l’Estat que han col·laborat a fer més gran aquesta mentida callaran i evidentment no admetran cap culpa i molt menys cap disculpa. Unes causes que crec sabiem eren una arma més de l’Estat per defensar-se i evitar la marxa de Catalunya. Sabiem que des de la Dictadura i la falsa Transició quins son els poders de l’Estat i quin és el seu tarannà democràtic, per tant cap sorpresa i aquest resistir que parla el President no hagués estat necessàri si no haguessin renunciat a la independència en el seu moment amb l’aval del vot de la ciutadania, una majoria parlamentària i unes lleis aprovades per iniciar el camí. Encara que faltava la voluntat de vèncer els interessos existents i la feina que deien haver fet i que posteriorment vam veure que no havien fet.
Aquest va ser el moment que els nostres van validar una repressió que ha durat fins els nostres dies i que encara afecta a molta gent amb causes absurdes i judicis de fireta per venjança com hem anat veient. Les victòries sobre allò que mai hauria d’haver existit no son victòries, son justificacions per la derrota que van acceptar en el darrer moment i en contra de la societat que teoricament representaven.
La memòria de la repressió.