LA MEDIOCRITAT DEL PRESIDENT
La darrera sessió de control del Parlament al President Illa del curs ha confirmat si es que feia falta, la mediocritat del mateix i el poc respecte a la ciutadania que malauradament ja està acostumada al baix nivell dels seus representants.
Davant el greu tema de les inversions a Catalunya, simplement ho ha qualificat com a “problema” sense més i sense incomodar gens ni mica al seu partit mare a Madrid. En el tema de l’amnistia i la sentència europea, l’ha defensada i ha reiterat el seu suport a la mateixa cosa que es contradeia clarament quan abans d’entrar al Govern es mostrava clarament contrari igual que el seu partit a la seva aplicació. Alhora ha reiterat el seu suport a la selecció espanyola i la seva oferta als jugadors catalans per rebre els mateixos al Parlament, considerant el fet com una victòria de tots i assegurant que la immensa majoria de catalans ho celebraven.
Realment la mediocritat i passivitat d’aquest Govern fa feredat. Ja es preveia de totes maneres, un Govern amb les mans lligades i al servei del seu partit i Govern a Madrid no porta massa bons auguris, apart la seva gestió a Catalunya dins el nacionalisme espanyol que els caracteritza tampoc feia preveure cap brillantor. Això afegim un President gris i amb un tarannà de poc soroll, que amb molt cinisme és capaç de defensar l’amnistia ara quan la hemeroteca el delata amb la seva oposició contundent a la mateixa abans d’accedir al càrrec. Una credibilitat zero que en res ajuda al seu càrrec actual de gestor de la comunitat catalana al servei d’Espanya. Unes xifres d’inversions tant dramàtiques com les presentades no son un problema son un insult i un drama pel desenvolupament del país, i no poden passar de puntetes sense ni una paraula de critica a les mateixes, cosa que no pot fer ja que son les inversions del seu partit. Pel que fa la seva espanyolitat ningú la dubtava, el tema dels jugadors catalans dins la mateixa sense cap explicació forma part de la seva estratègia, alhora que ens fa una cosa que irrita molt, i es posar les seves preferències en boca de gairebé tota la resta de catalans com si tal cosa, quan sap que és mentida.
Utilitza la mateixa tàctica que en la qüestió nacional, posar “tots” o “la majoria” a la seva boca, quan el referèndum mateix del 2017 el desmenteix clarament i la seva mateixa presidència nomes és possible pel suport d’Esquerra i la seva deriva sense fi.
Cal governar per tots els catalans, i no apropiar-se de les seves opinions diverses com a pròpies i homogènies, alhora que cal defensar el país per damunt de qualsevol partit, cosa que aquest Govern mai podrà fer, ja que el PSC simplement no existeix.
La mediocritat del President.