ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MEDIOCRITAT D’ARRIMADAS

La paraula dimissió o assumpció de responsabilitats no existeix a l’Estat espanyol, i el que amb altres llocs seria normal, aquí es inexplicable, i si deixem al marge casos puntuals, la majoria forçats per la situació mai ningú assumeix res.

El darrer cas es Ines Arrimadas, la líder del partit de l’odi i la xenofòbia per la llengua catalana i per tot el que representi la identitat del país, que va emigrar a Madrid amb aires de grandesa i que ha vist com aquest cadaver polític camina ràpid cap a la desaparició amb desfeta rera desfeta.

Si a Catalunya pràcticament va quedar en res, ara veiem com a cada elecció autonòmica endarrereix notablement els seus resultats i Andalusia definitivament desapareix, de 21 diputats a 0. Es veu que això no es motiu per presentar la dimissió i aquest personatge ens diu que el seu partit ja no es percebut com una opció útil i que calia una reformulació del mateix, una mena de refundació, tot ho deslliga de la bona feina feta i de les persones que l’han dut a terme, finalment fins hi tot critica no haver pactat a Madrid amb el PSOE com opció estratègica i en culpa el seu predecesor.

Tot molt normal dins la mediocritat, la pregunta seria que si la feina ha estat bona i la gent que l’ha executada ho ha fet correctament, com es que la societat ha retirat el seu suport fins deixar-lo a la vora del precipici. De fet, no fer autocritica en una situació aixó ja es prou greu, i parlar de refundar un cadaver es simplement paranoic. La honestedat requereix una dimissió immediata com a màxim responsable i assumir que ser el “tonto util” de l’espanyolisme ranci contra Catalunya es una feina que ja ha quedat amortitzada i per tant cal passar full. Un partit sense cap altre objectiu que anar contra la llengua catalana i contra la identitat catalana sense més. Odi per l’odi te un recorregut per força limitat. Darrera no hi ha res més, i per molt que es vulgui disfressar d’ideològia o propostes socials, la veritat es que el seu pas serà recordat com una política de baixa estopa amb personatges mediocres que un cop han fet el seu paper seran retirats de la circulació sense contemplacions com estem veient per retornar, el que de fet no ha marxat mai a l’Estat espanyol, el bipartidisme que prové del franquisme, amb Populars i Socialistes com dues cares de la mateixa moneda.

Ningú recordarà el seu nom, desprès de desaparèixer, si no es per ser exemple del que no es de rebut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.