ALBERT CORTES MONSERRAT

Recordo quan el ministre espanyol va fer mans i mànigues per no anomenar la paraula rescat, i amb mil formes diferents sembla que van acordar que era un crèdit amb condicions molt favorables, en un nou exercici surrealista. De totes maneres avui al Parlament català, i davant la votació del pacte fiscal, just a la cantonada espera un rescat confirmat pel conseller Mas Collell, i on ràpidament el portaveu Homs el considera un crèdit ICO4, tornant a fer jocs de paraules, quan sap molt be que es una intervenció de facto, per acollir-se a aquest fons de liquiditat, que lògicament obligara a un control mensual dels números des de Madrid. Es una trista realitat.

Efectivament, el portaveu Francesc Homs considera que el nou fons de liquiditat espanyol no suposa noves condicions imposades a Catalunya, i que de cap manera es un rescat ni la fi del món, deixant entreveure interessos ocults per desgastar la Generalitat. Seguir els passos del País Valencià i Múrcia es simplement un mecanisme de tresoreria, i que per ser un rescat hauria de votar-se al Senat. Considera un crèdit com altres, i assumeix que fa mesos que es controlen i segueixen els números catalans. De fet la Generalitat afrontarà uns venciments de deute de 5755 milions, i sense acollir-se a aquesta mesura de re-finançament del deute no es podria pagar, apart Hisenda si detectés incompliments en els ajustos podria intervenir, i proposar més retallades, en definitiva una pèrdua de la sobirania financera que pot quedar sota mínims. De fet el deute total es de 42 mil milions, i uns venciments que provoquen una asfixia financera total.

Realment els jocs de paraules son la constatació del frau que estem vivint. Una situació dramàtica que te un nom ben clar, quan has d’acollir-te a aquest fons de liquiditat espanyol per cobrir els teus venciments que no pots pagar, i havent de complir unes condicions de control extern i condicions impresentables. Això simplement es un rescat, el voti el Senat o no, i ho es perquè es produeix la paradoxa que amb una bona part dels nostres diners per la suposada solidaritat que no tornen mai més, i amb la suma dels deutes que l’Estat es nega a pagar-nos, demanem un crèdit on els nostres diners actuen com si no ho fossin, i paguem interessos per ells, es a dir un cercle macabre on Catalunya esta abocada. Ho ha confirmat el conseller, que lògicament davant la caixa buida, i els venciments propers a pagar, i si es vol seguir jugant al joc de les autonomies espanyoles no hi ha altra solució. Es una presa de pel que no crec que li quedi corda per molt. Avui mateix en el debat i votació del pacte fiscal, el President ens deia que amb aquest no hi hauria dèficit ni caldria fer retallades, li podríem dir que amb un Estat propi encara menys, però amb una gran diferència, que un depèn de nosaltres bàsicament, i accedir a la nostra sobirania plena, i l’altra depèn precisament del que ja ha negat qualsevol moviment del sistema de finançament català, per tant son dos debats diferents. Segurament podem parlar de tot, i pel mes que be poden fer una gran cimera per decidir si hi ha vida extraterrestre o no , pot ser molt interessant, però sense cap mena d’efecte sobre les nostres vides i el territori que trepitgem. Exactament igual que parlar d’un pacte mort abans de néixer, i on finalment el bloc PP, PSOE-C i Ciudadanos no donarà suport, que no us enganyin els segons, ja que ens voldran vendre que una bona part l’hauran votat favorablement, però les qüestions claus com son la clau de la caixa i la recaptació i gestió exclusiva no, per tant estaran al mateix sac que han volgut, sempre contra els interessos de Catalunya, una autonomia rescatada i endeutada, que s’enfonsa sense remei per la seva pròpia covardia, i incapacitat per decidir que pot emprendre un nou camí.