LA MATEIXA RECEPTA
El Constitucional com era d’esperar segueix tutel·lant el Parlament català i declara nul l’admissió a tràmit de la ILP per la Declaració d’Independència de Catalunya i per altre costat veiem com a Madrid res ha canviat.
El TC ho declara nul i tornar a deixar la cambra de representació dels ciutadans com una eina inútil on els debats son coartats i emmudits per un tercer. El PSC ho va impugnar, ja sabem que això dels debats de segons que els incomoda i l’acord de la Mesa queda en res ja que el declara contrari a l’ordre constitucional. Argumenten que la iniciativa popular tindrà rellevància fora de la cambra, es veuran afectats subjectes i organs aliens i pot fer efectes juridics com la facultat de recollida de signatures. Per altra banda de traca la diputada d’ERC al Congreso Pilar Vallugera demanant a Junts el vot a favor del decret per prorrogar l’impost a les energètiques promès per la vice-presidenta del Govern espanyol, assumeix que no te cap paper firmat, però que s’ha de confiar en la paraula donada per la dirigent socialista com diu no pot ser d’altra manera.
El Parlament fa temps que ha perdut qualsevol prestigi i s’ha convertit en una cambra sense poder real i d’esquena a la sobirania atorgada per la ciutadania. Aquesta ILP és un altre exemple, aprovada per la Mesa per anar endavant i ara anul·lada pel TC com moltes altres iniciatives o resolucions per dir que son contraris a la Constitució. Cal dir que una iniciativa popular no pot anar contra l’Estat de dret ja que apel·la precisament als drets dels ciutadans, i per tant directament prohibir com ja ho vam tastar durant el procés i sobretot amb el Referèndum el 2017 simplement es anar contra la democràcia més elemental. Quan els nostres representants tenen vetos sobre el que es pot parlar i el que no, i apart ho accepten deixa de tenir valor la seva representació i la ciutadania queda orfe d’una institució que l’hauria de representar per damunt de tot. De fet el TC ja podria fer aquestes funcions i deixar aquesta comèdia.
Per altra banda, la diputada del Partit convertit en crossa del PSOE aquí i allà, te nassos que doni crèdit a la paraula d’aquest amb Catalunya amb un historia d’incompliments tant llarg com el que podem trobar, però segueix insistint en la confiança cega com si res hagués passat. Una vergonya de grans dimensions i que dona idea del nivell de representació a Madrid i sobretot de quina burla per la ciutadania s’ha convertit aquest partit.
La mateixa recepta.