LA MARGINACIÓ DEL CATALÀ I EL MARC IDENTITARI DE TV3
En el marc de la fira Expolangues de Paris, hem conegut les dades que l’estat espanyol tant sols es el sisè amb nombre de centres universitaris on es pot estudiar el català, dada curiosa donat que es una llengua que hauria de considerar com a seva, i amb molta mes oferta. Per la seva part una trentena de treballadors de TV3 i Catalunya radio preocupats per la pèrdua d’identitat dels mitjans, i la cada vegada més marc de referència espanyol, han creat un grup d’opinió per donar la volta al tema.
Resulta que hi ha 172 universitats arreu del món per estudiar català, i Alemanya amb 28 es la capdavantera, en segon lloc el Regne Unit amb 21, i Estats Units amb 20, deixant a Espanya amb 11 en el mencionat sisè lloc, cosa que s’explica pel frau que suposa aquest estat plurinacional que tant pregonen. Uns 7500 alumnes aprenen la nostra llengua amb llocs tant llunyans com la India, Austràlia o el Japó, l’interes per aprendre es divers, i va des de estudiants de carrera lingüística, a admiradors del Barça, o artistes com Miró o Dalí. Aquesta potencia lingüística d’un idioma parlat per deu milions de persones, i convidat d’honor en la edició de la fira abans esmentada.
Per altra banda el grup de treballadors dels mitjans audiovisuals públics catalans es veuen preocupats per la pèrdua d’identitat, i ho volen rectificar ara que s’està redactant el llibre d’estil, amb un marc de referència plenament català, sense transitar pel peatge d’Espanya per explicar el món. La preocupació per declaracions com les de la crosta d’en Joan Ferran, o recuperar l’estil inicial son bàsiques, ja que poc a poc s’ha anat devaluant, i les fonts que arriben a les redaccions prenen un marc espanyol que impedeix donar la visió dels Països Catalans.
Pel que fa al primer tema, es una vergonya i molt simptomàtic, què l’estat que teòricament hauria de protegir aquesta llengua, ocupi la sisena plaça en nombre d’oferta d’universitats, cosa que parla clarament de les intencions i el tarannà de l’estat en qüestió sobre el tema lingüístic, on tant sols existeix una sola llengua, i les altres son considerades folklòriques, o un apèndix d’aquesta sense la més mínima intenció de contribuir a la seva bona salut, com es demostra a les nul·les intencions de fer-la oficial a Europa, la permissivitat de inventar una nova llengua al País Valencià per dividir i afeblir el català, i els intents de grups xenòfobs espanyols de retocar el sistema d’immersió lingüística lloat a tota Europa, o últimament la reacció de la patronal del cinema al haver d’augmentar la trista oferta del 3% de films en la nostra llengua a un 50%, les intencions son molt clares, i no milloraran dins l’estat espanyol.
Als mitjans públics audiovisuals els passa el mateix, s’han desdibuixat completament, i nomes cal veure un telenotícies per adonar-se que el seu marc de referència es l’estat espanyol, traint els principis de la creació d’aquest mitjà, què havia de ser una referència per escoltar el món des de la nostra visió, i saber les noticies dels Països Catalans amb profunditat, però res més lluny d’això, i veiem com canvia el tractament d’unes determinades noticies a altres, què per sortir del guió espanyol previst son minimitzades, com per exemple en el tema de les consultes populars o la manifestació multitudinària de Barcelona o a Brussel·les, per posar uns exemples, apart de tot el seguit de missatges subliminals que sempre ens volen situar mentalment a l’estat espanyol, i on tant sols resisteix el mapa del temps.
En definitiva una conseqüència lògica de ser una simple regió espanyola amb les derivacions mentals que això dona, i què acaba traint la teva pròpia identitat, anomenada crosta per alguns.