ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MARE DE TOTES LES DIADES

Com a casteller i de la Vella, avui toca parlar de castells. Quan arriba Santa Úrsula a Valls, es com aquella fita que esperes tot l’any, un aire especial on la rivalitat i una barreja de molts sentiments surten a la llum i suposo es fan difícl d’entendre pels que s’ho poden mirar des de fora.

Suposo que si ho traslladem al futbol seria com la final de la Champions, molts assajos, moltes alegries i també decepcions per arribar al dia que segurament defineix tota una temporada. Una temporada com tots sabem que no ha estat normal després de 2 anys d’aturada per la pandèmia. Una canalla que començava de zero i unes inercies perdudes que es van accelerar degut al Concurs i que segurament van fer que molts passos quedessin saltats per arribar a uns objectius tant ambiciosos com els que es preveien. El Concurs i les caigudes sofertes van ser un cop dur que amb 3 setmanes per davant i la moral molt afeblida apart de les lesions deixaven poc marge de maniobra, però aquesta màgia de Santa Úrsula ha fet que les proves als assajos donessin el seu fruit i tot hi les incògnites poguessim assolir el primer castell de 9 amb el pilar des del 2019 a nivell general i tornar a descarregar una fita extrema com el 2 de 8 net. La cirereta era el 3 de 9, segurament el millor intent que mai hem vist inclòs els que es va carregar ara fa 3 anys per primer cop, lligat a la primera, aplomat, amb convicció i amb corda, molta corda, almenys des de les sensacions de la meva posició en el mateix, uns segons eterns amb tota l’estructura impecable amb l’aixecador col·locat i una enxaneta que va baixar fins fora del castell i es va tornar a enfilar fins a terços i baixar fins la caiguda final.

Realment aquest castell estratòsferic apart de la preparació necessita un moment ideal per posar totes les condicions màximes per intentar assolir-lo i està clar que aquest era just desprès de la caiguda del 5 dels vermells, cosa que com sabem no va ser possible fins més d’una hora més tard on va donar tota la impressió que apart dels castellers lesionats de debó i va haver una premeditació i intencionalitat d’allargar els fets per poder finalitzar la Diada o en darrera instància perjudicar greument aquest moment que esmentava. La segona part van ser els crits provinents de la seva rotllana a l’enxaneta per fer-la baixar i que van aconseguir el seu propòsit finalment.

El respecte i el saber estar s’han de demostrar per damunt de rivalitats i aquestes actituds miserables en aquest cas ens van perjudicar però també amb ells mateixos, ja que un gran 4 de 9 net assolit va quedar amagat per aquests fets i que els haurien de fer reflexionar per fer de la mare de totes les diades un gran espectacle on hi ha uns límits que mai es poden creuar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.