LA MANI DE LA DIADA
Aquest 11 de setembre hi torna la convocatòria per part de l’ANC d’una manifestació pels carrers de Barcelona i on des de l’entitat es diu que no cal donar ales a una falsa normalitat sense sortir.
De fet i pendents de la Taula de diàleg que qualifica de parany del Govern espanyol al Català per debilitar l’independentisme. De fet volen que mentres pensem en la Taula, no pensem com fer la independència. Critica l’acord per l’autodeterminació i l’ammistia que nomes servirà per reforçar la posició dins la Taula però amb partits amb fulls de ruta diferents.
També, a les últimes hores sabem que el President Aragonès i la major part del Govern assistirà a la manifestació programada.
Cal dir, en referència a les paraules de Paluzie, que la falsa normalitat no l’ha creat l’Estat espanyol, sinò la mateixa Generalitat amb la seva actuació els darrers 4 anys, acatant el 155, tota la repressió, col·laborant amb l’Estat a Madrid, deixant l’1 d’octubre en res ja que es demana un nou referèndum acordat que no arribarà mai, i deixant el projecte per la independència en pura retòria, quan alhora de la veritat el neoautonomisme es la recepta del dia a dia per implantar.
Per altra banda el parany de l’Estat al Govern, crec que es precisament a la inversa, es un parany del Govern català a la societat catalana, ja que nomes preten fer focs d’artifici amb unes falses negociacions que saben no poden arribar enlloc ja que la posició de força no es precisament catalana, i perquè a Madrid de VOX, passant pels Populars, socialistes o Podemos no veuen cap referèndum a la vista i nomes parlaran de possibles concessions autonòmiques que com sempre la meitat no es compliran.
Tanmateix, qui pensa en la Taula com a valvula de retorn a l’autonomisme menys traumàtica i no te cap estratègia ni intenció per complir el compromís del 2017 son els nostres partits. El mateix acord descrit es una humiliació a la ciutadania, ja que se suposa que els partits independentistes ja les volen les dues coses no les han de pactar o rubricar i en aquest cas com be diu, posteriorment i a la realitat cada partit te la seva tàctica per ostentar el poder, però en cap cas per fer realitat el resultat del referèndum i posterior declaració.
De fet l’ANC, crec que hauria donat un cop damunt la taula si enguany l’1 d’octubre fos l’acte central i no l’11 de setembre que ja hauria de formar part del passat.