ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MAJORIA SILENCIOSA

General

El procés va fent el seu camí decidit i ferm, avui Letònia es el primer estat dels 28 que parla obertament d’un procés legítim i un reconeixement posterior, cosa que abans de la consulta es una gran notícia. Al mateix temps mitjans com el The  Wall Street Journal omplen les seves portades amb la Via Catalana i el nostre cas. Son nomes dos exemples de com evoluciona tot. Per el contrari a l’Estat segueixen tancats amb la seva mentalitat dels últims 300 anys i tractant a la societat catalana com a botí de guerra i parlant d’absurdes majories silencioses que amb la lucidesa que el caracteritza, en Xavier Sala Martin s’encarrega de ridiculitzar. Francament, quan no hi ha arguments, les justificacions poden arribar a ser molt esperpèntiques.

 

Les Matemàtiques de la Via

 

Una de les reaccions unionistes a la massiva participació a la via catalana d’ahir ha estat la de “les matemàtiques”. Si, sí. Tal i com ho sentiu! Una constel·lació de beneits (liderats pel ministre de l’interior, senyor Jorge Fernández Díaz) han fet ús de les matemàtiques per minimitzar la quantitat de gent que va acudir a la cita. Un dels arguments emprats és el de la “divisió”. El raonament és el següent: “si el traçat de la via era de 400 quilòmetres i cada persona ocupa un metre, a la via només hi podia haver 400.000 persones (400.000 metres dividit per una persona per metre igual a 400.000 persones). Per tant, en la manifestació només hi havia una quarta part dels 1.600.000 ciutadans que van anunciar els exagerats. És matemàtica pura!”. Després afegeixen, amb el seu to arrogantment condescendent “ep! Que consti que són molts ciutadans i que no vull minimitzar l’èxit de la convocatòria, però no cal multiplicar per quatre l’assistència”.

Suposo que tots heu rebut tweets i missatges semblants durant les últimes hores. Lògicament per a què l’argument d’aquests il·luminats pseudomatemàtics funcioni, a la cadena humana només hi ha d’haver una persona per cada metre. Però si un observa les imatges transmeses per totes les televisions i reproduïdes per tots els diaris (i a la capçalera d’aquest article n’hi poso només una de les centenars que es poden trobar a internet) veurà que hi ha infinitat de trams de la cadena on no ha una persona per metre sinó una aglomeració de gent. A la foto adjunta, per exemple, s’aprecia que això d’una persona per metre és un supòsit agosarat que NO sembla tenir com a objectiu l’estimar el nombre real de manifestants sinó el minimitzar el que sens dubte va ser un èxit sense pal·liatius.

Un altre raonament utilitzat pels pseudomatemàtics és el de la “resta”: si realment van anar a la manifestació 1.600.000 catalans, llavors vol dir que a Catalunya hi ha 5.400.000 unionistes (7.000.000 menys 1.600.000). Els ministres del PP s’han apressat a apropiar-se de tota aquesta gent a la que fins i tot han batejat amb el nom de “majoria silenciosa”. Aquesta no és una tàctica nova. El PP la utilitza des de fa ja molt de temps: “tots els que no voten els altres, en realitat em volien votar a m”, pensen els molt il.lusosi. La van utilitzar a l’època de l’estatut i també l’empren després de cada ellecció per fer veure que els seus resultats són millors del què realment són. La realitat és que ni els peperos ni ningú no sap per què la gent que no va anar a la via no ho va fer. Segur que hi ha una gran varietat de raons. El que sí sabem és que apropiar-se dels vots dels que no han votat o dels manifestants que no s’han manifestat és una basta manipulació que porta a una conclusió equivocada(*). Matemàticament, per a demostrar que la seva teoria està equivocada només cal que apareixi una sola persona que no sigui unionista i no anés a la manifestació. Doncs bé, jla demostració de la falsedat del PP soc JO, ja que jo no vaig anar a la via per motius de feina (estava fent classes a New York). I sé que no vaig ser l’únic perquè vaig estar escoltant RAC1 i Catalunya Ràdio i molts dels quals intervenien eren independentistes i tampoc no eren en la manifestació. Per tant, compte amb apropiar-se de la “majoria silenciosa que no va ser a la manifestació” perquè, a l’hora de la veritat, a més d’un no li quadraran els números i s’endurà un bon ensurt.

En lloc de dividir i restar, el que hauria de fer el PP (i sobre tot el seu ministre català) és sumar. No caldria especular sobre la majoria silenciosa si preguntessin directament a la gent. En un referèndum no caldria fer operacions estranyes com restar o dividir. Només caldria sumar. I la pregunta és, per què tenen tanta por a sumar de veritat la gent que realment vol marxar d’aquest país? Per què li tenen pànic a les urnes?

 

 

 

(*) Per cert, suposo que el dia 13 d’Octubre, tant el sr Fernàndez Diaz com la Sra Sáenz de Santamaria seran coherents amb les seves pròpies tesis i amb el seu “mètode de la resta” per arribar a la conclusió de que el número d’independentistes a Catalunya és igual a 7 milions menys el número de persones que surti a manifestar-se a favor de la unitat d’Espanya el dia 12. Espero amb candeletes l’anunci del resultat!

Xavier Sala Martin

  1. AQUESTA SRA. JA LI VAN EXPLICAR EL PATETIC ESPECTACLE DE LA PL.DEL REI AMB “LA BOTOX” DE CAP-VENTERA?…..O ELS DELS “TIRA GLOBOS” DE CIUTADANS?…… EN POLITICA ES POT FER DE TOT MEINYS EL RIDICUL,PARAULES DE TARRADELLES, SRA “VICE”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.