ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MADURESA D?ARTUR MAS

Sense categoria

El líder convergent descarta per la propera legislatura un referèndum sobre la independència si es que arriba a ser president, això ho ha dit en una conferencia dedicada a la nació, i ha considerat una prioritat el concert econòmic, ja que l’opció de l’estat propi creu que el país no es proa madur, i no te una majoria social clara per fer una operació així, encara que no va voler tancar els horitzons.

Segons Mas al catalanisme li cal projecte, lideratge, horitzons i objectius.  El primer objectiu es el d’una nació plena assumida per una part important de la gent, i queda molt de camí per fer. El dret a decidir no es en un referèndum sobre la independència, sinó en el concert econòmic ja que ens diu que un govern no es de veritat sinó recapta els seus impostos.  Es parla de la manca de maduresa del país, i el perill de sumar una derrota més. En un altre partit amb horitzons pel que sembla semblants, el PSOE-C, la consellera Marina Geli s’ha atrevit a dir que el federalisme es menys utòpic que l’independentisme, i que es l’hora de lluitar pels estats units d’Europa, i on Catalunya ha de jugar un paper important dins l’estat espanyol.  Per una altre costat la inutilitat i vergonya dels diputats socialistes catalans a Madrid, ha tornat ha quedar en evidencia en votar en contra d’una proposició de CIU, que demanava treballar perquè el català, basc i gallec es posin es posin al mateix nivell que les llengües estatals, i siguin oficials a les institucions europees. Aquesta es l’oferta d’aquests dos partits.

 

Crec que els que encara estan a l’adolescència no son  el poble català, sinó aquests dos partits amb mentalitat regionalista i d’anar per casa. El seu horitzó nacional es semblant. Per una banda el PSOE-C, segons Geli considera més utòpic l’independentisme que el federalisme, quan sap perfectament que el primer nomes depèn de nosaltres, i el segon necessita dos actors, i un ni vol ni li fa falta fer aquest paper, per tant es impossible, d’altra banda el seu respecte pel país s’ha demostrat un cop més amb el menyspreu a la seva llengua votant amb tota la caverna socialista i popular la negativa a la oficialitat europea del català, en un acte més de cinisme i inutilitat dels 25 diputats obtinguts pel socialisme català, i sempre a les ordres del seu mandatari espanyol. Pel que fa en Mas, titllar d’immadura la societat catalana per tapar les seves vergonyes o incapacitat, es d’un cinisme fora de mida, ara resulta que el dret a decidir no es fer un referèndum d’independència, però si demanar un concert econòmic condemnat al fracàs, si amb el nou estatut, el nou i venut com a brillant finançamen,t simplement mante l’espoli fiscal, i depèn directament del Consell General de política financera, i a més això es el màxim que l’estat pot donar, un cafè per tots com sempre, ara ens be el Sr. Mas amb un concert que nomes gaudeixen al Poble Basc, i que evidentment l’estat mai acceptarà per Catalunya.   Ens diu que un govern no es real sinó recapta els seus impostos, segurament ho va oblidar el dia que va anar a la Moncloa a pactar l’estatutet amb Zapatero, un oblit força car per cert.  Ens adverteix del perill d’una derrota, de totes maneres no es un perill, que ho preguntin al Quebec ja ho han intentat dos cops, i no ho han aconseguit i segueixen ben vius, deixant clar que segons les enquestes les postures son més properes que mai, per tant un altra excusa barata per seguir remenant l’autonomisme de fireta.

 

En definitiva, les dues opcions han mostrat els seus horitzons nacionals, i això la gent ho te que tenir en compte alhora d’emetre el seu vot, serà una papereta en qualsevol d’aquestes dues opcions que condemna a Catalunya a seguir sent una regió espanyola qualsevol  i amb uns ciutadans de segona categoria, per tant aquest no es el canvi que es pregona a CIU, el vertader canvi serà la força que aposta per la independència,  davant tanta covardia i submissió davant l’estat espanyol, s’ha de donar les gracies al Sr. Mas per haver-ho deixat tant clar, i ensenyar quin es el seu projecte.

  1. per a covardia i submissió, perdona que t’ho digui, la del teu estrimat líder. Fixa’t-hi que no estem parlant de proclamar unilateralment la independència, sino de fer un referèndum. Vol dir que els catalans no estan ja prou madurs per fer un referendum?
    Molta por i molta poca vergonya.

Respon a Joan Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.