LA LLUM I LA FOSCOR
Veure ahir a TV3 els tres consellers d’Econòmia de València, Balears i Catalunya amb les mateixes queixes i mateixa opinió sobre el deficit autonòmic i el finançament va ser un goig i concretament a terres valencianes aquest 25 d’abril la Diada tornarà a ser protagonista com explica en Vicent Sanchis, tot un simptòma del moviment que sorgeix amb força recuperant un passat massa amagat. Per l’altre costat veiem Ciudadanos reclamant no pagar les multes a Hospitalet si no estan les senyals en castellà. Tot molt fosc i un nacionalisme caspós que ja volem superar per sempre.
Homenatge a València
per Vicent Sanchis
Feia setze anys que el valencianisme polític no podia celebrar a la plaça de bous de la capital del país la diada del 25 d’abril. Per als més despistats: el 25 d’abril es commemora l’aniversari de la batalla d’Almansa, la porta que va obrir tots els panys de la corona catalanoaragonesa a les tropes de Felip de Borbó. A Almansa l’arxiduc d’Àustria va perdre una batalla i els valencians van perdre un regne. L’exèrcit de Felip V ja no va trobar ni fre ni aturador per envair les terres valencianes.
Per a escarment de resistents i patriotes, els botiflers -com els coneixien també els valencians- van ocupar i van cremar Xàtiva, van expulsar-ne els habitants i van canviar-li el nom. L’exemple del nou San Felipe va deixar ben clar a les autoritats valencianes què en traurien, de qualsevol intent de resistència. Sovint el País Valencià és un clar reflex del futur de Catalunya.
El valencianisme polític celebrava fins l’any 2000 el record d’aquella amarga derrota i reivindicava un futur nacionalment més digne. Però aquell any una petita i mesquina Almansa es va abatre novament contra ell. Va ser la darrera vegada que la diputació provincial, en mans del Partit Popular, va facilitar-los el lloguer de la plaça de bous de la capital per celebrar amb un concert i uns discursos reivindicatius el sentiment de persistència i resistència. Per tancar amb la màxima ignomínia el cicle de llibertats, l’extrema dreta, que campa per València com per Moscou, va perpetrar un avís de bomba i la plaça va haver de ser desallotjada entre l’alarma i la indignació. Fins enguany just els presidents de la diputació de València -Fernando Giner i Alfonso Rus- es van negar a llogar el recinte a Acció Cultural del País Valencià. Giner s’estimava més festejar el falangisme anticatalanista i Rus, comptar bitllets. En negre i en català, això sí.
Gairebé dues dècades més tard, quan el règim articulat pel Partit Popular s’ha ensorrat, les noves autoritats valencianes han tingut a bé llogar la plaça de bous de la capital a Acció Cultural. Dissabte vinent Al Tall, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Lluís Llach, Carles Belda, Amadeu Vidal, Clara Andrés, Prozak Soup, Rafa Xambó, Smoking Souls, Mireia Vives, la Gossa Sorda, Cris Juanico, Andreu Valor, Joan Amèrich, Carraixet, Candela Roots, Miquel Gil, Tomás de los Santos, Ovidi3, Carles Santos, Sva-ters, Sèrman Mànser, Aspencat i Sènior i el Cor Brutal recuperant la plaça, la dignitat, la llibertat, la capital i el país sencer. No es pot dir res més. A València, criatures!