ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA LLIÇÓ

En una entrevista la Ministra de Politica Territorial espanyola opina sobre la Taula de diàleg i la comissió bilateral, deixant una frase que ja marca el seu tarannà “el sobiranisme, hauria d’haver après la lliçó”.

A la Comissió diu que es tractaran els temes que més importen els catalans com ara beques o transports, l’altre te un caràcter més polític però amb línies vermelles. No es negociarà un referèndum d’autodeterminació, dient que en el marc de la Constitució hi cap tot, fora no hi ha res. Deixant anar la frase de la lliçó i reclamant gestos a la Generalitat per recompondre primer la concòrdia dins de Catalunya com ells han fet amb els indults. Volen deixar enrere un conflicte que ha trencat famílies i amics i toca retrobar-se personalment i socialment. Pel que fa als exiliats, si tornen s’aplicarà la llei i la Constitució amb ells.

Aquesta es una de les persones que representarà el Govern espanyol al seu costat de la Taula de diàleg. Com podem veure cap diferència en si ocupes el carrec la dreta més extrema. Cap respecte a la democràcia. Repeteix la cantarella del poder de saber que importa als catalana i que no, com una tutela per menors, un recurs fàcil quan els nivells democràtics i ètics son tant baixos. Insisteix per si algú encara no ho ha escoltat que del Referèndum no se’n parlarà, i que no em vingui el Rufian de torn dient que també deien el mateix dels indults, ja que saben no es el mateix, la pregunta seria si això val una espera de 2 anys quan l’interlocutor i qui realment ostenta el poder et diu que la teva proposta no es parlarà escudant-se amb una Constitució per damunt del be i del mal i interpretada com més convé.

Parla de recompondre la convivència entre catalans, un hit que ja cansa, primer perquè es mentida, i segon perquè qualsevol discrepància en una societat l’enforteix i no la debilita. Des del model imposició i autoritari espanyol evidentment prefereixen el pensament únic.

Cap respecte per la justícia europea i les seves resolucions amb els exiliats, es veu que no va amb ells. Finalment el xantatge i menyspreu amb les advertències d’aprendre la lliçó. Si, hem aprés com la recepta contra les urnes i el respecte a una societat, es la violència i la repressió com qualsevol dictadura normal.

En definitiva, una lliçó més per aprendre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.