ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Ahir vam veure a la Televisió Pública Catalana amb el documental sobre la llibertat d’expressió, constatem si es que calia que els drets de les persones han estat retallats i que hem retrocedit amb anys que semblaven ja lluny en segons que.

De fet vam veure com grups musicals amb lletres que per exemple feien ironia sobre la mort de l’hereu del Dictador Carrero Blanco per l’atemptat d’ETA eren perfectament tolerades i ara per tuits per la mateixa qüestió han portat la persona davant la justícia.

Un sistema que preten controlar la seva societat i sobretot espantar i avisar del que es pot fer i del que no utilitza tots els seus recursos i aconseguir aquest control prenen el protagonisme a la gent i agafant absolutament tota la responsabilitat. De fet es el paradigma de la democràcia, disfressada d’autoritarisme i on per exemple l’exemple hongares i espanyol en aquest nivell. Les dues teóricamente democràcies i a la pràctica evidentment no ho son. Unes estructures que coartan els drets fonamentals i la mateixa Constitució en aquest cas, i on el pensament únic i el control a la disparitat de criteris es un fet.

Veient casos com Valtonic o l’Adri Carrasco observem com aquestes estructures que no han evolucionat perversament juguen amb el sistema per controlar sense manies. Com es va dir, no pot ser que un jutge del Suprem el 75 obeia les lleis franquistes i 3 anys més tard la teorica Constitució democràtica, es un impossible. Ara ens trobem en molts casos a la segona generació judicial però l’estructura no ha canviat i per tant es simplement un frau.

De fet una autèntica democràcia ha de veure que la llei es una, però sempre es pot canviar, ja que si les persones no la fessin evolucionar les dones per exemple encara no podrien votar. Que sigui llei no vol dir que sigui justa i una democràcia vertadera ha de respectar el seu pilar fonamental, la gent i uns drets fonamentals com el d’expressió que pot agradar més o menys però mai ser condemnat per no seguir la línia oficial, i apart la part pública sempre ha d’estar disposada a la critica per part dels seus administrats.

Aquesta es la societat que Espanya ens ven i la llibertat d’expressió i l’autocensura de la mateixa es el seu objectiu de control principal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.