ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA LLENGUA QUE MOLESTA I VOLEN ELIMINAR

Sense categoria
La setmana passada CIU, ERC, ICV junt amb PNB, IU, BNG i Nabai, van presentar al Congrés dels Diputats una proposició de reforma del reglament, perquè s’hi pugui parlar català amb tota normalitat, i s’apunta que serà l’ultima temptativa en aquest tema. Per altra banda el Tribunal Suprem en poc més d’un any ha passat de dictar sentències contra el dret dels pares a escollir l’idioma dels seus fills a l’escola, a donar llum verda a la mort de la immersió lingüística.

Tots aquests grups parlamentaris presenten segurament per últim cop aquest canvi en les corts espanyoles, ja fa molts anys, i molts intents per normalitzar una situació anòmala, que si ara el PSOE torna a votar en contra, haurà tancat la porta definitivament. El document vol que els diputats puguin escollir qualsevol llengua cooficial en la presentació i publicació de texts, i en qualsevol iniciativa parlamentaria, intervencions incloses.  En el mateix tema, el Tribunal Suprem espanyol que ara ha obert la porta a fer del castellà llengua vehicular contradient la immersió lingüística, ha girat misteriosament el seu criteri, ja que al 2009 el mateix tribunal rebutjava tramitar un recurs d’un pare d’un alumne a Galícia, que volia el castellà com a llengua, amb l’argument que llavors tothom podria reivindicar l’ensenyament en qualsevol llengua arreu de l’estat, igualment demanava respecte pels Estatuts d’Autonomia, i les seves competències exclusives en ensenyament.
Realment un estat amb uns teòrics més de 30 anys de democràcia, i que en les seves cambres de la sobirania popular encara nomes es permès una de les llengües d’aquest territori, i menystingudes la resta, vol dir que alguna cosa no funciona be. Aquest intent tornarà segurament a topar amb la negativa socialista, que junt amb la popular, aquestes coses els uneixen sense discussió, signifiquen que estem parlant d’un estat absolutista on com diu la seva carta magna no tots son iguals, ja que uns ciutadans son de primera categoria, la versió oficial per entendre’ns, amb una manera de pensar, uns símbols, una llengua, i unes tradicions, i uns altres son els proscrits que han de renunciar a la seva identitat original per formar part d’aquesta comunitat.  Se’ns dubte la llengua es un element clau per formar una identitat col·lectiva, i la croada espanyola  per eliminar-les totes menys la única que consideren oficial, es d’una xenofòbia fora de límits, ens volen vendre aspiracions d’oficialitat a Europa, quan al mateix estat son llengües perseguides. Aquesta croada desprès de la retallada estatutària, i comprovar que no passa res, es veuen en cor d’esborrar per sempre aquesta cultura i fet diferencial que no poden tolerar, així ho mostra el Tribunal Suprem amb aquest canvi tant esperpèntic, com poc seriós de passar del blanc al negre, i ara obrir la porta per damunt de la cambra catalana, de la seva llei màxima, i de les seves competències, donar un toc de mort a la llengua catalana a l’ensenyament,  amb l’ajut verbal d’aquests partits com populars i Ciudadanos, que en nom de la llibertat, deu ser la seva, dia si i dia també tenen una obsessió malaltissa per esborrar la nostra llengua pròpia, amb el consentiment i acceptació del partit socialista, que encara no ha obert boca sobre la ultima sentència del Suprem.
Queda molt clar que la nostra llengua mai ha estat la seva, i que simplement la volen esborrar, com ja han fet manipulant part de la nostra historia, aquest es el seu objectiu i no el canviaran.  El problema es nostre, i la nostra insistència malaltissa en trucar a una porta on saps que no ets benvingut, i on mai seràs mirat de la mateixa manera que els altres.  Es una esquizofrènia col·lectiva, que es demostra per exemple col·locant de Consellera de Justícia a un personatge que va comparar les consultes democràtiques amb els homenatges a Euskadi dels etarres morts, un autèntic país de bojos.
 
 
  1. Bon dia, trobo ben encertat la part final d’aquest article. ja és hora de voler fer de psicòlegs a suposats pacients. No exiteix cap pacient perquè els espanyols no estan malalts de res. Al seu congrés lògicament s’ha de parlar i  escriure la seva llengua, faltaria més. Ells defensen les seves coses amb les seves armes de forma eficient i punt.

    El problema és, com bé dius, nostre en voler canviar allò que no cal canviar perquè no pertany ni té cap mena de relació amb el nostre país. La puta mania de mirar a Madrid d’uns politiquets de pa sucat amb oli amb poques mires que no tenen suficient qualitat ni capacitat professional per treballar amb els seus col.legues europeus i fer-se veure, sentir i reivindicar.

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.