ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest cap de setmana he vist dos o tres notícies que m’han cridat l’atenció pel fet d’haver de viure sota aquest control identitari, què només han de suportar els territoris que no son estat. Per una banda el cas de l’Àngels Monera, i les vexacions sofertes a l’aeroport de Girona, per un altra costat una entrevista amb els germans Estopa, amb alguna resposta que fa riure per no plorar, i finalment la no renovació del contracte de l’intèrpret de català de l’executiu comunitari, en benefici d’un més de castellà, i en plena presidència espanyola.

Pel que fa al primer cas, va succeir el setembre passat a l’aeroport gironí, on l’Àngels i la seva família van perdre el seu vol de vacances a l’Alguer per la gran gosadia d’adreçar-se en català als Guardia civils, cosa que va provocar amb una actitud prepotent i de menyspreu a la nostra llengua, la seva retenció  per aquest cos de seguretat, i el posterior interrogatori, amb preguntes com si reconeixia que Girona era d’Espanya, i altres com si creia que l’espanyol era la llengua oficial d’Espanya. Quan va acabar el malson ja era tard per agafar l’avió, i desprès de passar tot el dia per l’aeroport van haver d’agafar un altra vol amb el cost extra que això els va suposar. Al tornar a Catalunya va denunciar-ho a alguns mitjans, i  a la secretaria de Política Lingüística, cosa que finalment ha provocat rebre una citació per un judici amb l’Àngels com acusada, i què es celebrarà avui mateix a Santa Coloma de Farners.

 

Els Estopa deixen anar unes perles en la seva entrevista, com que es més fàcil ser català a Catalunya que a fora, el mestissatge es el millor antídot contra l’integrisme, un català es un ciutadà del món, i ho es el que pagui els seus impostos aquí, encara que sigui de Moçambic, i altres afirmacions que ens constaten que a l’inrevés de la resta del món, com menys actuïs com a català amb les teves peculiaritats millor pel territori.

 

Pel que fa al tercer tema, i la no renovació del traductor de català en benefici d’un més de castellà a les institucions comunitàries, reflecteix fidelment la nostra situació lingüística a Europa, i les falses promeses del govern espanyol, què casualment ara te la presidència de torn. Els representants catalans ja han vist la situació de feblesa de les llengües regionals quan l’estat que les representa no vol que es manifestin i evolucionin.

 

Son situacions que poden tenir el mateix fil conductor, què es el de menyspreu cap a la nostra identitat, fruit de viure en aquest estat de dominació que ens envolta, i què vol acabar amb tot el que no sigui la seva identitat imposada.  No es el primer cop que succeeixen fets impresentables per temes de llengua amb els cossos de seguretat espanyols, es veu que en un aeroport es pot parlar qualsevol llengua del planeta, excepte la pròpia del territori, es una esquizofrènia total, i més veient que la imputada es l’Àngels, suposo acusada d’actuar amb normalitat, tot un desgavell. Els Estopa diuen que es més fàcil ser Català a Catalunya que fora, suposo que ni més ni menys que totes les nacionalitats del món en el seu territori propi, res que resulti estrany, però les coses es posen més clares quan aquests suposats catalans, ens venen que com més amaguem la nostra identitat, més catalans serem, em sona una mica estrany, per no dir de bojos, més que res, perquè les altres cultures no ho fan pas això, perquè doncs, nosaltres si. Pel que fa a Europa, es una constatació més de les intencions de l’estat espanyol amb la nostra llengua, què no es altra que reduir-la a una anècdota local sense importància, res que no coneguéssim.

 

Aquestes son les coses que van succeint quan no ets un estat, i la teva identitat segueix oprimida i sota control, sota la aparença d’una democràcia modèlica, què ja no s’aguanta per enlloc.