ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA LLEIALTAT DEL PRESIDENT

General

Avui hem sentit en el Consell Nacional del PSC, com el President de la Generalitat feia algunes afirmacions que sonen a broma  i  vergonya aliena.

 

En primer lloca davant afirmacions intencionades per allunyar el PSC i el PSOE, reitera la seva lleialtat a Zapatero i el seu govern, desprès assegura què l’acord del finançament que esta apunt d’aconseguir serà molt beneficiós, dintre del termini establert, i amb una negociació lleial i responsable, també ha afirmat que el seu partit te un projecte per Catalunya i per Espanya, reiterant el compromís amb l’Espanya integradora de Zapatero, així com defensar el federalisme desacomplexadament.

 

Com a ciutadà de Catalunya, espero i crec que la primera lleialtat d’un president de la Generalitat es amb el seu poble, en aquest cas Catalunya, i on te que defensar els interessos d’aquests fins al final, i davant de qui sigui per damunt del partit que els domina, i de presidents que la majoria de vegades van en diferent direcció.

 

Respecte al finançament, crec que hauria d’haver reunit a totes les forces, i trobar una proposta exigent i consensuada per defensar-la bilateralment a Madrid amb el suport de tots els grups, el que vostè entén per negociació lleial i responsable sona a insult per la intel·ligència, ja què el primer que no ha complert els compromisos es el govern espanyol, ni dates, ni balances fiscals, ni negociacions de tu a tu mes enllà del teatre representat amb les comissions que no serveixen de res, ni amb les quantitats, ja advertides pel ministre Solbes que per la desacceleració econòmica com en diuen ells seran limitades, i al gust de totes les autonomies, amb el que tornarem a estar al cap del camí, i amb l’aigua al coll, cosa que vostè ja sap.

 

El seu projecte per Espanya i Catalunya ja el coneixem, simplement la segona part desapareix, i obeeix a la primera en tot i sense dret a replica, una relació perfecte per l’estat, altres que diu no tenen projecte per aquestes dues parts, sap que si que el tenen, però va amb direcció contraria al seu, ja que els dos subjectes passen a una relació d’igual a igual sense supeditacions de cap tipus, clar que això no l’interessa sentir-ho.

 

On ja es supera a si mateix, es amb el federalisme desacomplexat i el compromís amb l’Espanya integradora de Zapatero.  El federalisme simplement a l’estat no existeix, ningú el defensa, i per això es va inventar l’estat de les autonomies, una espècie de descentralització administrativa per no canviar res, i respecte a l’Espanya integradora, això ja fa riure o plora segons es miri, aquesta integració te un clar exemple quan dos polítics com en Puigcercós i Urkullu expressen el seu desig de victòria de qualsevol selecció que no sigui la oficial del regim, des de la radio se’ls insulta repetidament, i el que es mes greu es considera que això no es democràcia, fixis la perversitat del concepte que nomes es democràtic, el camí únic que marca l’estat.

 

Decididament, li demanaria fes cas a molts sectors de la població com en l’acte d’Omnium de l’altre dia per rebutjar la sentencia del TC, i on el seu partit no hi va assistir, defensi a Catalunya que es el que s’espera de vostè ja que gracies a un partit que ha perdut el nord com Esquerra ha tingut l’honor d’accedir al càrrec, i oblidi el discurs optimista i fals que ja no s’aguanta per enlloc.

 

 

  1. No té perquè fer-ho tot això que dius ja que la gent els vota a mansalva, tanmateix és el nostre país qui ha decidit suicidar-se de forma silenciosa votant aquesta classe de gent.
    I em fot i molt, i amb el meu vot hi he col.laborat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.