LA LLEIALTAT DEL PRESIDENT (2)
M’he vist obligat a escriure una segona part dedicada al President Montilla ,arrel del escrit que va publicar aquest diumenge sobre la selecció espanyola i la seva falta de sensibilitat.
Efectivament, torna a pecar de falta de sensibilitat cap al poble què te que representar, i amb un article signat per ell explica que esta orgullós dels catalans que han anat a la selecció, diu desacomplexadament que vol que guanyi Espanya, per les seves virtuts futbolístiques, i perquè representa a un país que cada cop se sent mes lliure i europeu a la vegada, entre frases que he volgut destacar.
President, li tornaré a recordar que vostè amb el seu càrrec, representa la voluntat i els anhels dels catalans, i tot hi que les seves preferències futbolístiques què com les de qualsevol son lliures i personals, les circumstancies de la terra que representa son especials en aquest tema.
Els catalans que van a la selecció, hi van obligats ja que les discrepàncies suposarien la fi de la seva carrera esportiva, cadascun pot triar on jugar, però pensi que ells no poden triar.
Respecte al bon futbol exhibit, res a dir, ha estat en aquest campionat la que millor futbol ha practicat, però com vostè ja sap el futbol com a fenomen de masses es barrejat amb la política amb elements com l’himne, la bandera, els reis, i totes les essències pàtries imperials que hem sentit aquests die, amb una espècie d’obligació ha donar suport a aquests onze homes.
On hauria de rectificar urgentment es amb la representació d’un país lliure i europeu, es tant lliure que nega la possibilitat que les seleccions catalanes dels esports mes representatius com el futbol puguin competir oficialment, i amb d’altres com el patinatge amb els diners de tots, ha perseguit tots els passos fets cap a la seva oficialitat, arribant a l’esperpent de retirar el seu equip de bitlles, federació catalana si oficial per no enfrontar-se, per no parlar de les traves als partits de costellada anual que intentant minimitzar al màxim.
Això Sr. Montilla, no es llibertat, impedir els sentiment expressats molts cops amb les seleccions catalanes a cop de constitució no es lícit. Pensi que amb democràcies de veritat com a Gran Bretanya això mai ha suposat un problema, i Europa com no pot ser d’altra manera ho ha acceptat.
Vostè representa a Catalunya, i mentres les prohibicions dictatorials de l’Espanya de sempre segueixin en peu, no pot dir aquestes fal·làcies i utilitzar aquesta demagògia que fereix profundament el sentiment del seu poble, què a pesar de l’invasió de banderes i crits espanyols suportats aquesta nit passada, sap que amb una hipotètica selecció catalana serien infinitament majors.
L’esport cohesiona com a sentiment de poble, i això es precisament el que volen impedir des de les Espanyes, donant-nos el seu sentiment per fer-lo nostre i així passar full. Malauradament per ells això no es així, i el sentiment personal fa que jo mai m’alegraré d’una victòria d’Espanya, ja que deixant els jugadors a banda, es una victòria des de l’imposició i el sectarisme mes cruel que tard o d’hora sap que acabarà caient.
Faci honor al seu càrrec, i tot hi que en el seu govern te una força que li hauria de recordar els seus deures nacionals, i simplement s’ha oblidat del projecte pel seu interès propi, no es deixi influir, i sigui el president de tots els catalans que la majoria ahir no varem sentir cap sensació de felicitat.
Aplaudexu la teva expocisió obertament valenta referent a la declaració
del President.
Es veritat que res a dir contra la actuació esplendida de la selecció
espanyola de futbol, tot el contrari ho han fet molt bé i bonic……….amb
la grandisima aportació del nostres jugadors que no poden “lliurement”
escollir de representar al seu pais, Catalunya.
Aquest individu que fa de president no és altre que Pepito el del bombo.