ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA LLARGA AGONIA DE CIU I ESQUERRA NO TE CAP SENTIT

General

Un president espanyol que ens diu clarament que el desenvolupament autonòmic s’ha acabat, una falta de respecte indignant per la utilització de la llengua catalana per part del President Montilla al Senat, un TC que es declara totalment competent, i que escapçarà la misèria d’Estatut català que te entre les mans, ni que sigui article per article, i mentrestant Felip Puig per part de CIU, i Joan Puigcercos, fent declaracions d’allò mes esperpèntiques, i que l’únic que aconsegueixen es confirmar que no tenen cap intenció de fugir de la via autonòmica.

El secretari adjunt de CDC, Felip Puig, considera que durant les dues properes legislatures Catalunya haurà de plantejar-ne l’independentisme com una nova via política, davant la impossibilitat d’entesa amb l’estat en qüestions fonamentals. No entenen la pluralitat, i s’haurà de començar a mirar cap Europa. Creu que el TC ja ha sentenciat l’estatut, i critica el tripartit, ja que no es partidari de pujar els impostos a les rendes més altres, i per justificar la seva abstenció al congres en les mesures de Zapatero, diu que van salvar Catalunya i l’estat, i com a danys col·laterals el president espanyol.

 

Per la seva banda en Joan Puigcercos, diu que el seu partit parlarà de forma molt clara del cas Pretoria, però no ha concretat com ho farà, advertint que si la xarxa afecta el govern s’hauran de prendre determinacions. Ha dit que no es partidari de barrejar en una comissió aquest cas amb el cas Millet, i de totes maneres ens diu que el sumari ja ha deixat moltes coses clares i que amb aquest govern no es pot jugar, i pensant que una cosa es una xarxa plantejada per finançar un partit polític, i l’altra una teranyina d’individus.

 

En Felip, ara desprès de 296 anys de perdre les llibertats, i ser tractat com una colònia, i en especial els últims 30 anys de suposada democràcia i de frustració rere frustració, ens diu que hi ha impossibilitat d’entesa, i que per la falta de pluralitat s’ha de mirar Europa.  Caldria dir que li ha costat molt arribar a aquesta conclusió tant clara, tot sigui de pas, un dia desprès de salvar la cadira al president espanyol en la votació de les mesures per la crisi, segons diuen per responsabilitat, una cosa no lliga massa amb l’altra, i més quan el seu líder, Artur Mas, manté aquesta ambigüitat sobre el tema, i sembla voler decidir sobre tot menys per la independència.   Cosa que fa que les paraules d’en Puig sonin més a una cantarella ja sentida molts cops, que a una realitat consolidada dins aquesta formació, què apart d’un canvi de cares, no ens ofereix nacionalment res més que desenvolupar aquest estatut de misèria, pactat per cert pel líder convergent amb Zapatero, i que intenten salvar de totes les maneres possibles, tot hi que admeten que es clarament insuficient, i més veient amb la deslleialtat amb que actua l’estat.

 

Pel que fa en Puigcercos, segueix la tàctica d’un discurs independentista de cara a la galeria, i per redimir-ne de tots els pecats comesos aquests dos tripartits, però alhora de la veritat es el primer a protegir el tripartit, i investigar un cas per pur desgast electoral convergent, i no investigar un altre que també afecta de ple als seus aliats socialistes, i s’atreveix a donar per fet la innocència del govern, i una distinció entre els dos casos que francament fa riure, això no es res més que sectarisme, i confirma que si depengués de la direcció republicana un tercer tripartit seria possible.  Nomes cal veure ara la seva defensa de l’estatut ja inservible, per no afrontar el tema de l’estat propi, i com es demostra que l’independentisme es molt més gran que el gruix d’aquest partit, què ha perdut el nord ideològic.

 

En definitiva, son dues mostres de la demagògia que s’hi dona en aquests dos partits, què l’últim que volen es afrontar aquest combat amb l’estat, i tant sols aspiren a recollir les molles que ens llencen des de l’estat per anar fent.

  1. Caram Albert, et veig molt “suelto” avui, especialment contra ERC… Suposo que estàs en campanya, però tot i així, no deixa de ser curiosa la virulència amb la que exERC carregueu contra aquest partit des de Reagrupament. Em recorda la virulència del convers que s’ha manifestat en múltiples casos en la història. Per molt via crucis que hagi escenificat Carretero, ni ERC era immaculada amb ell ni ara és tan dolenta però en fi, el guió deu marca dir això i suposo que enteneu que no s’ha de moure una coma. Tot i que aquest discurs peca per excessivament abrandat i repetitiu, poc imaginatiu, fluix intel·lectualment, demagògic en extrem i el que és més greu, poc constructiu ESPECIALMENT PER QUI DIU QUE VOL SUMAR, ALGUN DIA.

    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.